8M: Història de dones, dones amb històries.

with No hi ha comentaris

El 8 de març és el dia internacional de la dona treballadora, és un dia important en el reconeixement dels feminismes i del paper de les persones llegides com a dones en tot el que ens envolta. Aquest dia es va establir per commemorar la lluita constant de les dones per la seva inclusió i participació en la vida pública de la societat, per reivindicar que com a meitat de la població que som, també tenim dret a ser partícip d’ella, estenent-se aquesta lluita després a altres col·lectius igual d’oprimits i invisibilizados per aquesta hegemonia patriarcal en la qual vivim.

Però arribar a reconèixer aquesta lluita, fer veure aquesta situació i reivindicar-la no ha estat una tasca fàcil per a les dones. El dilluns 5 de març realitzem des d’Indàgora un cinefórum amb temàtica especial feminista, dins de les jornades de reconeixement d’aquesta setmana, en el qual projectem la pel·lícula “Les Sufragistes” i vam poder veure com, en el 1918 les dones eren perseguides, arrestades, maltractades i menystingudes pel fet de voler sentir-se partíceps del món, per buscar tenir un lloc en el dia a dia i en la llei, reclamant el dret a vot.

En el 1911, any en el qual es celebrava per primera vegada el dia de la dona (En algunes parts d’Europa), on a més de proclames polítiques s’exigia el dret al treball, la no discriminació laboral i es recolzava el moviment de les sufragistes per al dret a vot, ocorre un dels més tràgics successos que va posar en relleu la situació de llavors: una fàbrica de tèxtils és incendiada amb les seves treballadores dins, ja que volien reivindicar-se i exigir els seus drets.

En 1975 l’organització de les Nacions Unides (ONU) estableix llavors el 8 de març com el dia internacional de la dona, 64 anys després! Van trigar una mica eh?

 

El camí per aconseguir una equitat està sent molt llarg, i triga a assentar-se, és per això que dies com aquest dijous 8 de març es convoca una vaga internacional feminista, per seguir visibilizando tota aquesta lluita, tota aquesta situació en la qual encara avui dia ens trobem (encara havent guanyat drets, els anomenats micromachismos, la violència, els assassinats, les opressions,etc. continuen estant en el nostre dia a dia).

Al nostre espai de Videoblog vam voler visibilizar per què el feminisme continua sent necessari, i tot el que encara ens queda per aconseguir. Mitjançant el relat i les vivències de 7 persones, treballadores i estudiants traiem a la llum aquests testimonis que ens envolten i donem veu als arguments que no sempre tenen tenen espai en aquesta societat.

Il·lustració d’Agustina Guerrero “La volàtil”

El feminisme porta anys reivindicant drets de la dona, tant a nivell polític, legal i social, però comença a ser hora que també el trobem en un àmbit íntim, familiar i relacional, on encara ens queda moltíssim per fer. El patriarcat troba en el masclisme l’eïna idònea per colar-se a casa nostre, en les nostres relaciones, en les nostres interpretacions. Encara que haguem aconseguit el vot, la xifra de la vergonya continua augmentant, els sostres de cristall continuen existint, les discriminacions laborals també, els carrers no són segures, som cosificadas i tractades com a objectes a l’ús de l’home i seguim sense que la societat, en el seu conjunt, reconeixi el patriarcat. La dona no vol seguir estant dominada, al servei i voluntat de l’home. Vol ser per ella mateixa, i trobar-nos amb altres persones en un ambient de cooperació i equitat.

Per això aquest 8 de març sortirem al carrer, farem vaga de cures, de tasques reproductives, de consum, estudiantil, per fer notar aquest buit que es generarà en la societat si les dones decidim parar, si decidim no fer-nos càrreg per un dia d’allò imposat. Sortirem al carrer per dir que no estem d’acord amb com estan les coses.

Com diu Pikara en aquest article: “No som petites, ni fràgils, ni submises, ni devotes, ni histèriques, ni pusil·lànimes, ni covardes, ni invisibles. Som moltes i grans. I durant tota la història ens han fet creure que estàvem soles, que no podíem complir els nostres somnis, que no podíem somiar, que necessitàvem als homes per fer alguna cosa al món.”

Aquest dia no felicitis a les dones per ser belles, per donar-ho tot, per ser cuidadores de la família, per ser boniques i alguna cosa fràgil, no les cosifiques, no les objetivices, ajuda’ls a tenir veu en aquest dia (i sempre), escolta-les, dóna’ls espai, fes-te càrrec de les tasques que no van a realitzar aquest dia i comença a entendre que no és res personal, és un tema col·lectiu.

Si ets dona, recorda quants cops has sentit por o has estat sotmesa per un home, pel simple fet de ser dona. Si ets home i feminista, sabràs que el feminisme és quelcom històric, qüestiona els mandats de gènere i, per això, t’animem a que revisis els teus privilegis i comencis a fomentar-ho entre els teus.

Feminisme és lluita transversal, és sororidad, és consciència i adonar-se, és visibilitat del que està passant, és lluita i vida, són drets.

 

“Activisme al final no és sortir al carrer sol el 8 de març, activisme és el que fas en el teu dia a dia”

“El primer pas és una consciència personal perquè després es pugui desenvolupar una consciència col·lectiva”

“Per totes les dones que han lluitat al llarg de la història. Per totes les dones que continuen lluitant, que continuen en el camí. Per totes les dones que lluitaran. Per la meva mare, per la meva germana, per la meva companya de treball, per les desconegudes.

Lluitem per tot el que el feminisme pot aportar-nos. Lluitem per reconèixer que totes formem part.

Si paramos les dones, paramos el món”

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies