El 25 de novembre és El Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència de gènere, i es commemora amb això la memòria de les germanes Pàtria, Minerva i Maria Mirabal, tres activistes polítiques de la República Dominicana que van ser brutalment assassinades el 1960 per ordre del governant dominicà, Rafael Trujillo.

Aquest passat 25 de novembre Indàgora va sortir als carrers, juntament amb tota la fúria feminista que va omplir Passeig de Gràcia i plaça Catalunya de necessàries proclames, manifestos i enuig… perquè sí, les dones també ens enfadem, i amb motius!

Maitane, psicòloga de l’equip va escriure llavors aquest meravellós text que volem compartir amb totes vosaltres.

Aquestes dates sempre fan que em qüestioni i em replantegi què significa per a mi la violència de gènere. Ser percebuda com a dona per l’entorn és una cosa que afecta no només a les dones cis, sinó també a les dones trans i NB amb una expressió de gènere que pugui ser llegida com a femenina.

Només el fet de ser percebudes com a tal, ens enfronta a tota una estructura que ens violenta cada dia

Més enllà d’allò que es tipifica com a violència de gènere segons la llei. Sembla que l´única violència que acceptem és la física ja que és l´única que deixa (no sempre) proves tangibles, però el nostre malestar té moltes arestes i no totes deixen empremtes visibles. Per fer aquest post li vaig preguntar a la meva mare què és violència contra la dona per a ella, ja que ella porta més temps que jo en aquesta trinxera anomenada “ser dona” davant d’un sistema completament patriarcal, i avui m’agradaria donar-hi veu i també a altres dones que atenc a Indàgora i compartir amb vosaltres totes aquestes experiències que sé que malauradament són més freqüents del que ens agradaria i que també són violentes:

– Violència és que t’hagis d’esforçar més que els teus companys de feina per demostrar la teva vàlua ja que no se’t dóna espai a les reunions.

– Violència és que l’espai públic no estigui pensat per a tu.

– Violència és que les teves aportacions a classe hagin de ser extraordinàries perquè no siguin invisibles.

– Violència és que el teu oncle parli del teu cos cosificant-lo al sopar de Nadal amb total impunitat.

– Violència és que el teu plaer sexual sigui relegat per sota del de la teva parella per manca dinterès i informació.

– Violència és que et preguntin en una entrevista per a la teva vida personal i als candidats homes no.

– Violència és que la gestió de les cures recaigui sobre tu de forma sistemàtica no només en l’àmbit familiar sinó també entre amistats i fins i tot amb desconeguts.

– Violència és que s’esperi de tu que prioritzis el benestar dels altres sobre el teu.

-Violència és que es qüestionin amb to paternalista les teves decisions cada dia.

– Violència és que a la teva parella home l’alabin per cuidar els vostres fills mentre que a tu et diuen que ets una afortunada ja que les feines domèstiques i de criança se’t pressuposen.

– Violència és cobrar menys que els teus companys.

– Violència és que se’t responsabilitzi sistemàticament del malestar de les persones del teu entorn perquè tu “hauries” d’haver-los entès o cuidat més.

– Violència és arrossegar la síndrome de la impostora per no haver-te vist reflectida en posicions de poder o en llocs professionals.

– Violència és que la investigació mèdica estigui fonamentada sobre el cos de l’home cis i no se’t tingui en compte.

– Violència és donar escenari i veu a maltractadors als mitjans de comunicació.

– Violència és que se’t percebi a través del teu rol (mare, núvia, filla, …) o el teu gènere i no com la persona completa que ets.

– Violència és que una dona no pugui caminar lliurement per on vulgui i a l’hora que vulgui per por de poder ser agredida.

– Violència és que el teu psicòleg o psiquiatre no tingui en compte tot això i assumeixi que les causes del teu malestar són únicament fruit d’un dèficit o falla teva responsabilitzant-te a tu per no aguantar més.

Per tot això, i molt més, avui sortim a manifestar el nostre descontent i que la nostra ràbia sigui escoltada. Però no ens hem d’oblidar que la lluita contra la violència de gènere per a les dones és una baralla diària.

Ens veiem als carrers,

Maitane