En la nostra experiència en teràpia i en els vincles que mantenim, evidenciem la necessitat d’incorporar cures físiques i sobretot emocionals en les nostres relacions, ja que en aquestes solen aparèixer emocions relacionades amb situacions que vivim. És per això que es fa imprescindible parlar sobre com gestionem aquests moments, ja que determina molt la seva resolució.

En la xerrada que vam donar sobre cures i gestió emocional en les III Jornades d’Amors Plurals vam parlar sobre aquestes cures, que tots/es veiem tan necessàries però que no ocorren amb freqüència. És més, quantes vegades veiem volar punyals!

Vam parlar, entre altres coses, de com d’important és conèixer el propi llenguatge de l’amor i el de l’altra persona per poder aportar a aquest moment d’una manera més encertada.

Perquè, si ens fixem, podem evidenciar que cada persona expressa el seu amor de forma diferent. O és que no coneixem a algú que t’omple de menjar quan vas a veure’l? O aquestes persones que els encanta abraçar, tocar, acariciar? O les que et porten un regal perquè van pensar en tu? Recordo com a la meva àvia m’ho mostrava amb menjar: quant més i de més qualitat, més somreia ella i més a gust es quedava.

Si pensem en les nostres relacions, en com són les persones, es fa evident la diversitat en com mostrar el nostre afecte.

Encara que podem evidenciar això, hi ha certa tendència a pensar que l’amor és un concepte homogeni, que és un solament, s’expressa d’una sola manera i ho tenim associat a uns conceptes en concret. En l’IV Cinefórum “Parlem d’Amor” vam veure com cada persona ho associava a paraules diferents, les quals comporten uns conceptes implícits: estimar ja no és solament expressar afecte, sinó automàticament li atorguem tot un seguit d’idees i expectatives, basades segurament en la nostra experiència i en el que ens han dit que és l’amor.

Ara bé, si reconeixem que existeixen tantes formes d’estimar com a persones en aquest món, podem acostar-nos a observar com estimen les persones properes, i apreciar gestos i actes que abans passàvem per alt.

Els llenguatges de l’amor

És per això que Gary Chapman va escriure el famós llibre titulat “Els 5 llenguatges de l’amor“, on defineix cinc maneres generals en les quals podem expressar amor. Segurament trobis que utilitzes més d’un llenguatge, o que hagin alguns matisos que no es contemplin, podem expressar el nostre amor amb varis d’ells, som una mica més complexos que un conjunt de categories, però sí és veritat que ens dóna una orientació bastant encertada:

Paraules d’afirmació

En aquest llenguatge les paraules prenen importància, són el vehicle pel qual donem i ens agrada rebre amor, per la qual cosa segurament quan vulguem expressar el nostre amor, utilitzarem paraules d’afecte, elogis, afalacs, expressió de sentiments, etc. Fins i tot vulguem escriure-les-hi a aquestes persones!

Per l’altre costat, ens encantarà rebre-les i apreciarem especialment un discurs que segur ens farà sentir estimats/des.

Actes de servei

Mitjançant aquest llenguatge arribem a mostrar el nostre amor realitzant accions que considerem útils per a l’altra persona o que sabem que apreciarà, recordant aquí la idea que “una acció val més que mil paraules”. De manera que estem expressant-nos a través dels nostres actes, com quan una persona et fa el teu plat preferit, fa algun encàrrec per tu, fa les tasques de casa si ens veuen cansats/des,… Hi ha tantes coses que es poden fer! Totes elles contribueixen a millorar la vida de la persona que volem, li donem suport i la cuidem d’aquesta manera.

D’igual forma, quan algú faci alguna cosa per nosaltres ens sentirem profundament agraïts/des i ho valorarem enormement.

Contacte físic

Les persones que prefereixen aquest llenguatge solen acariciar, tocar, els agrada sentir-se físicament prop dels altres i els reconforta moltíssim sentir una mà damunt de la seva quan estan tristxs. Quan es senten en confiança, els agrada acariciar a l’altra persona, agafar-se del braç o abraçar-la.

Per la teva banda, si utilitzes aquest llenguatge segurament et sentiràs molt reconfortat quan algú t’abraci, t’acariciï o t’agafi de la mà.

Regals

Qui preferiu aquest llenguatge, sabeu segur de l’amor que li poseu als regals i tot el que els envolta (que no només el paper!). Va més enllà del valor monetari, ja que el que cobra importància i rellevància és el temps, els esforços i l’amor que es posa a adquirir aquest objecte: pensar què regalar, dedicar esforços a buscar-los, la il·lusió amb el que es fa,… Pot ser fins i tot alguna cosa fet per nosaltres, qualsevol cosa val. I, sobretot, t’encantarà veure que realment coneixes tan a l’altra persona com per encertar en el regal.

Amb aquest llenguatge, segurament apreciaràs moltíssim que algú et porti alguna cosa, per poc que sigui, perquè “he pensat que t’agradaria”. Quant amor pot haver-hi en alguna cosa aparentment insignificant!

Temps de qualitat

Si utilitzes aquest llenguatge, segurament t’encanta compartir i dedicar temps a les persones, reservant aquest espai per fer alguna cosa junts/es. Cerques aquest temps que sigui de qualitat, en el qual t’encanta estar present sense estar pendent d’altres assumptes i poder així enriquir-vos d’experiències viscudes, ja sigui anant al teatre o simplement asseure-us en un parc a parlar sobre la vida i les seves coses.

D’igual forma, t’il·lusionarà molt si algú estimat et proposa passar un dia junts, fent qualsevol cosa, ja que aquí l’important no és tant el qué, sinó amb qui.

Segurament som el resultat d’una combinació de diversos llenguatges; el que sí veiem és com la nostra manera de cuidar(-nos) depèn del nostre llenguatge i tindré tendència a cuidar(-me) d’aquesta manera, independentment de quin sigui la de l’altra persona. Si dues persones tenim un llenguatge molt diferent, per molt que jo m’esforci a oferir-li les meves millors cures amb el meu llenguatge, les meves actuacions i esforços no arribaran a ser percebudes com a tant ni a aconseguir tal efecte, ja que ella entendria i li arribaria molt més si utilitzés altres formes que no estic usant.

D’altra banda, quan jo estic en una posició de rebre les cures i l’altra persona em dóna alguna cosa que per mi “ni fu ni fa”, segurament no sabré valorar aquest gest ni tindrà l’efecte desitjat.

Cuidem a l’altre com volen ser cuidat/da i no com a mi m’agradaria ser cuidat.

És per això que és tan útil fer aquest treball introspectiu per tal de saber quin llenguatge faig servir, com em sento reconfortat/da i cuidat/da, així com es en l’altra persona, de tal manera que segur que el nostre tracte millora, ja que afinem en el procés de cures emocionals, com m’agrada ser cuidadx i com li agrada ser cuidadx.