Inaugurem aquest nou espai on anirem donant resposta a alguns dubtes que ens van arribant a través de les nostres xarxes socials i el nostre e-mail. Considerem que un dubte que sorgeix en una persona pot sorgir en d’altres, i resolent-ho col·lectivament podem ampliar i aprofundir en tots les qüestions que ens inquietin… Així que som-hi!

El primer dubte ens arriba a través del nostre e-mail, arran d’una publicació en el nostre Videoblog “Què és el Poliamor?” on comentem els diferents tipus relacionals que existeixen sota el terme “No-Monogàmia”

El terme “relació oberta” podria equiparar-se amb el de Poliamor?
Anteriorment creia que el Poliamor es referia a tenir vàries relacions sexe-afectives alhora sent una d’elles principal, i que relació oberta es referia al mateix però tenint una sexe afectiva principal i la resta solament sexuals.
Segons el vostre vídeo observo que ambdues es donen dins del Poliamor jerarquitzat, i que en principi el terme Poliamor no implica que les relacions que ho formen hagin de ser d’un o un altre tipus específic.

En aquest dubte crec que seria útil diferenciar i desglossar més aquests tres conceptes: Poliamor jeràrquic, Poliamor no jeràrquic i relació oberta (o relació liberal com també es coneix)

Moltes vegades ens trobem en debats o lectures que les persones es refereixen al Poliamor com una relació oberta. La novetat d’aquest concepte (que està sortint a la llum públicament en aquests últims temps, tot i que ja vingués existint des de la dècada dels 60) fa que tothom vulgui parlar-ne encara que no sempre sota la mateixa documentació i/o reflexió. La lingüística és un fenòmen molt curiós i potent, ja que la construcció dels conceptes moltes vegades és idiosincràtic (és a dir, únic de cada persona) i bé pot ser que algú quan es refereix a “relació oberta” estigui parlant en termes de Poliamor (amb la mateixa construcció del concepte) encara que utilitzi una altra paraula per definir tot el que comporta.

En molts debats activistes sobre no monogàmies sempre s’intenta fer bé la separació i definir tot el ventall relacional que pot haver-hi, per trobar el lloc on millor ens identifiquem, les etiquetes moltes vegades constrenyen i ens encaixonen, però altres vegades ens ajuden a delimitar un marc conceptual compartit, per a poder identificar-nos i guanyar seguretat en tota aquesta confusió experiencial. És per això que en el vídeo ens centrem a diferenciar tots els tipus relacionals que puguin haver dins de les no monogàmies, encara que segurament ens deixem moltíssimes configuracions!
Així doncs, com a definició “estandar” d’aquests tres conceptes diríem que:

Poliamor

La paraula és relativament recent (en realitat es feia servir primer la paraula “poli-amorosx”, abans que “poliamor” en l’article “A Bouquet of Lovers” (1990) de Morning Glory Zell-Ravenheart) encara que el concepte porta existint des de fa dècades.

Poliamor és una paraula híbrida: ve del sufix Grec poly– que significa “molts” o “múltiples” i del Llatí –amor .

S’aplica a la pràctica o l’estil de vida d’estar obert a la possibilitat de tenir més d’una relació amorosa i íntima alhora, amb ple coneixement i consentiment de totes les persones involucrades. Així doncs, consisteix a tenir diversos amors, diverses parelles, vincles, relacions a la vegada. Aquests vincles solen ser sexe-afectius, ja que venim de la influència del concepte que una parella ha de correspondre a intimitat, passió i compromís com ens mostra el triangle de Sternberg.

Però moltes persones van més enllà de la concepció de que parella = sexe i plantegen que també poden haver-hi vincles purament emocionals per exemple, i aquestes relacions també es consideren Poliamoroses.

Per tant com es deia en el dubte, el Poliamor poden ser vàries relacionis sexe afectives alhora. Allò característic d’aquesta concepció de les relacions és que es tracta de vincles emocionals, de compromisos, de cures, de tot el que tenim associat al terme “parella” però multiplicant-ho per X persones, les quals formen part de la teva xarxa afectiva.

Dins del Poliamor poden haver-hi dues formes d’estructurar-se, plantejar-se o definir-se:

• Poliamor jeràrquic: com es comenta, una de les relacions sexe-afectives és principal, ja sigui per compromís, per importància o per nivell d’implicació-enamoramiento…
• Poliamor no jeràrquic: on totes les relacions estan al mateix nivell d’importància, prioritat, amor… (com es gestiona això a nivell logístic sol ser un dels majors maldecaps jajaja!)

Relació Oberta

La relació oberta es tracta de relacions on hi ha consentiment a tenir vincles sexuals fora del vincle. Aquí es poden englobar per exemple acords de parelles Swingers (sense relacions emocionals en les trobades, a priori…) o relacions BDSM.

Tal com es planteja en el dubte, es pot donar la configuració que es té una relació sexe-afectiva principal (la teva relació més estable-compromesa) i la resta siguin vincles sexuals “secundaris” (encara que el terme secundari no m’agrada molt com sona, em recorda a l’opressió de les C, recomano moltíssim llegir l’article de Natalia Wuwei “Relacions a la nostra mida, No-monogàmies de pensament monògam i liberal”).

La relació oberta en estat pur seria una configuració jerarquitzada també, amb un clar privilegi de parella, en quant a les trobades esporàdiques fora d’ella i el què passa en elles.

 

Aquí ens cal destacar alguna cosa a comentar i debatre, un possible parany d’aquestes configuració relacional resideix en que els vincles són un complex entramat, i separar trobades purament sexuals de la intimitat (i els sentiments que comporten) és molt complicat. Practicar relacions sexuals com qui va al gimnàs a entrenar o practica algun esport sense més conseqüències, és una mica fred, amb una ètica que podria posar-se en qüestió i, d’alguna manera, irreal. Amb això em refereixo a que és inevitable que quan ens relacionem sexualment amb algú arribem a un nivell d’intimitat i vulnerabilitat on es posen en joc emocions i intimitats, per la qual considerar les relacions obertes purament sexuals a vegades és un petit error o auto-engany, que pot derivar en molts problemes relacionals per una comunicació en uns termes una mica precaris.

Aquesta divisió de conceptes que fem aquí és purament teòrica, el com ho viuen les persones i com construeixin aquests conceptes és el que acaba tenint més pes.

Imagino que la gran diferència entre aquestes dues grans paraules “Poliamor” i “Relació oberta” són els nivells de compromís, ètiques i els acords diferents que s’arriben en aquestes configuracions: acords de compromís i relació en el Poliamor, i acords de seguretat sexual i protocols en relacions obertes, per exemple.

Golfxs con principios, un altre Blog que recomanem si tens ganes de continuar donant-li voltes a qüestions relacionades amb els vincles i la sexualitat, buida aquests dubtes amb més exemples en aquest article:

“Relació oberta i poliamorosa se solapen més que ser termes idèntics; la gent pot usar-los per descriure la seva relació. En termes generals, “oberta” normalment es refereix a la faceta sexual de la relació no-tancada, mentre que poliamor suposa l’ampliació de la relació en permetre que es formin llaços (que poden ser sexuals o d’un altre tipus) com a relacions a llarg termini addicionals:

• Algunes relacions no-monógamas poseeixen restriccions sexuals en els seus membres (p. ex. polifidelidad). Aquestes relacions poden ser poliamorosas, però no són obertes.
• Algunes relacions permeten sexe fora de la relació principal, però no l’amor (p. ex. les parelles swinger); són relacions obertes, però no poliamorosas.
• Algunes persones poliamorosas no accepten la dicotomia entre “en una relació/sense relació” i/o “ser parella/no ser parella”; sense aquestes divisions no té sentit classificar una relació com a oberta o tancada.
• Moltes persones poliamorosas consideren el poliamor la seva orientació (…) en les relacions emocionals, com podrien ser gai o heterosexuals en les seves relacions sexuals. S’identifiquen com poliamor (qui és capaç i desitja múltiples amors) mentre que “relació oberta” s’usa com una descripció “logística”: És a dir, descriu una forma particular de relació, a vegades empleada per persones poliamor. Poden dir de si, per exemple: “Som poliamorosxs (o sóc poliamor); la meva parella principal i jo tenim una relació oberta…”

Esperem haver pogut resoldre el dubte! Si no ho hem aconseguit en algun punt estarem encantades de tornar a donar-li una ullada a aquests termes ?

Si volen participar en aquesta secció poden escriure’ns les seves preguntes a espai@indagora.es