Què es la psicoteràpia feminista?

with No hi ha comentaris

Aquest article està escrit a sis mans entre Silvia Montero, Nuria Arrebola i Beatriz Cerezo

És innegable que els feminismes estan arribant cada vegada a més àmbits professionals, obrint vies de recerca i exploració que fins ara no han sigut transitades. Gràcies a aquests avenços, sorgeixen més estudis que aporten, amplien i nodreixen el nostre coneixement sobre el món que ens envolta. Podem dir que la perspectiva de gènere està ocupant més espais acadèmics, des d’on s’estudia, s’analitza i s’investiga tenint en compte les diferències, influències i els eixos de poder existents. 

Recentment s’està introduint en la pràctica clínica de manera més generalitzada i amb consciència d’ella, travessant les muralles del món acadèmic i teòric cap a l’espai psicoterapèutic, on es posa en pràctica allò investigat. Segurament moltes professionals ja treballen sota aquest enfocament des de les seves pròpies vivències, impressions i activismes, tot i que no s’autoproclamin feministes. 

És curiós descobrir que en Psicologia ja existeixen estudis i recerques sòlides basant-se en el gènere, sobretot des de l’àmbit social i evolutiu. No obstant això, no existeix un reconeixement de la seva rellevància a nivell acadèmic i resulta complicat trobar literatura que aprofundeixi en aquest tema des d’una visió psicològica, centrada en la influència del gènere en la nostra identitat, en els malestars i vivències subjectives o en la construcció de les nostres relacions interpersonals, per exemple. També és important tenir en compte una altra dificultat afegida: la literatura escrita per dones, la seva veu, acostuma a estar silenciada i poc reconeguda.

Això pot ser degut al fet que, com ocorre en tantes altres disciplines, el coneixement generat en Psicologia ha estat eminentment androcentrista: s’ha agafat l’home (i les seves circumstàncies) com a mesura de què és salut mental, com a model i norma a l’hora de parlar de subjectivitats i malestars. Aquí sempre pensem en la teoria de’n Carol Gilligan, on el seu treball va assenyalar directament al biaix de gènere en el camp de la recerca i producció de coneixement.

La perspectiva de gènere a psicoteràpia

Treballar des de la perspectiva de gènere ens permet integrar i considerar la cultura i la societat en la qual vivim a l’espai terapèutic, des d’una visió més completa. Sortim de la idea de subjectes amb malalties individuals per a afegir-li tridimensionalitat, veient com en funció d’en quin gènere ens llegeixen i ens identifiquem, ens interrelacionem amb el mitjà d’una forma o una altra. 

Ja des de la Psicologia Social i des de la perspectiva Sistèmica ens parlen de la importància de l’entorn en la configuració de qui som, en la nostra idea de qui són les altres persones i en què és el món. I això està, en gran part, mediat per la construcció del gènere, per la qual cosa introduir-lo com una variable que ens travessa i és present en moltíssims àmbits de la nostra vida, és un enfocament gairebé necessari i aporta moltíssima més informació a la lectura de què li passa a la persona.

En psicoteràpia, la perspectiva de gènere pot ser clau en el procés d’indagar, revisar i observar com hem construït la nostra identitat i les nostres experiències tenint en compte la nostra socialització de gènere. Aquesta visió pot ajudar-nos a ampliar la perspectiva i sortir-nos del reduccionisme dels malestars individuals (una cosa molt neoliberal i molt generalitzat en salut mental, sigui dit de pas) i a entendre’ns emmarcats en tot un procés col·lectiu. Així mateix, ens pot ajudar a comprendre i entendre qüestions com: Com és que hi ha tanta prevalença de culpa en les dones?, Per què l’estratègia emocional més usual en els homes és a través de l’agressivitat o l’addicció? Com és que hi ha un sobrediagnòstic de TLP (Trastorn Límit de la Personalitat) en persones llegides com a dones? Què succeeix amb els trastorns de la conducta alimentaris en homes?

La importància de la perspectiva de gènere aplicada a la salut mental ens permetrà entendre la gènesi del que a priori semblen coses “atzaroses” o degut a la mala gestió de l’individu, i ens portarà a emmarcar-lo en tot un món d’influències que s’interrelaciona amb qui sóc, com hauria de ser, què està bé i malament concorde a on et van classificar, etc. 

Per què el gènere? 

Parafrasejant a les companyes de Píkara en aquest meravellós article que explica la diferència entre sexe i gènere:

El gènere és un producte social, “ser un «gènere» és una cosa específica a una societat concreta, és un camp determinat de la vida social humana”.

El gènere, de la mateixa manera que ho fan altres identificacions, impregna la nostra identitat, la nostra manera de veure el món, de construir les nostres relacions amb altres persones i amb nosaltres mateixes, no podem desprendre’ns d’ell sense més! 

Hawkesworth (1997) va identificar almenys 25 usos diferents del concepte de gènere, considerant-se tant un atribut de les persones; una característica de les relacions interpersonals; un tipus d’organització social; com un efecte del llenguatge o com una característica estructural de poder. 

Simone de Beauvoir en El Segon Sexe va trencar amb la idea del sexe com a expressió directa de la naturalesa, donant pas a tota una nova onada del feminisme amb la seva famosa frase “no es neix dona, s’arriba a ser-ho”. Amb ella desplaça el focus de les idees biologicistes, deterministes i essencialistes de l’època per a il·lustrar la importància de tenir en compte que el gènere, lluny de venir determinat des del naixement, [o pels gens i/o l’anatomia], és una cosa que es construeix a través d’un procés de socialització, en el qual les persones anem integrant valors, estils i comportaments en forma de mandats de gènere. Aquestes directrius venen determinades per la cultura i el moment històric en el qual ens trobem, creant el model cultural de dona que “hem de ser” i reprimint l’oposat a través de mecanismes de control social, com l’exclusió o la humiliació. Aquestes s’internalitzen en forma de vergonya o culpa, per la qual cosa veiem com el motor del control social funciona. 

Altres autores com *Ashmore (1990), també utilitzen el terme en aquesta línia, reconeixent el fet que “home” i “dona” són construccions culturals i que cada persona és criada en una societat concreta, amb un ric conjunt de creences i expectatives sobre aquestes categories socials.

Però bé, el concepte del gènere és quelcom força complex com per a determinar-lo en binarismes i en dos paràgrafs, en aquest etern debat entre biologia o construcció, que s’assembla a què va ser abans, si l’ou o la gallina. Seguint les línies de pensament de Judith *Butler, tot es va interrelacionant al llarg del nostre desenvolupament com a individus: El cos crea el concepte, i el concepte també modifica i crea al cos en aquesta performance del teatre de la norma social.

Més psicologia feminista, si us plau!

Així doncs, tenint en compte el gènere en l’espai terapèutic podem veure què ens ha ocorregut constantment i de forma regular al llarg de la nostra vida per ser persones llegides o identificades en un gènere concret, pel fet d’haver estat emmarcades en una categoria, i quin efecte ha tingut en mi, què en tinc internalitzat i on tinc malestars de gènere. 

La manera en què ens tracten pel carrer quan ens llegeixen com a dones, per exemple, és diferent de quan et llegeixen com a home. Aquest tracte diferenciat sol ser generalitzat, ja que la societat comparteix un imaginari col·lectiu sobre què és ser home o dona, i cada persona que comparteix aquest imaginari ens tracta en funció d’ell. Cal matisar que potser la manera concreta de tractar-nos sigui diferent, encara que comparteixin la mateixa creença. Per exemple, si jo crec que ser dona està associat amb ser feble, tant podré mostrar-me de manera protectora (sent paternalista o sobreprotectora) o de forma persecutora (insistint que surti d’aquesta feblesa).

Igualment, el gènere, la identitat, les vides de cadascuna de nosaltres, són experiències tan complexes que reduir-les a categories (identitàries, de gènere, de salut mental) seria injust cap a la comprensió del malestar. Cal integrar perspectives que mirin més cap a com està configurat el sistema social (el heteropatriarcal, al sistema capitalista, criteris de normativitat etc.), ja que si no actuarem un biaix en psicoteràpia: farem lectures i interpretacions dels casos clínics centrant el problema únicament en l’individu que pateix, i no en quines coses del seu entorn estan col·laborant per a fer-li sofrir. Inclús podem culpabilitzar-lo!

Per altra banda, adoptar una visió sensible al gènere ens permetrà concedir, per exemple, el valor que es mereix a la cura i el treball domèstic no remunerat, no ignorar la sobrecàrrega que pot suposar, qüestionar i desconstruir els rols de gènere, detectar la desigualtat de poder que existeix en les relacions de parella heterosexuals, identificar la violència de gènere, etc.    

També cal tenir en compte que per a poder integrar la complexitat de la perspectiva de gènere, no és suficient amb una formació en Psicologia (per exemple) que esmenta per sobre el caràcter social de la construcció del gènere i assenyala les conseqüències del sexisme. És imprescindible que els programes formatius puguin incloure explícitament continguts sobre la perspectiva de gènere i activitats que ens convidin a avaluar els biaixos i a desafiar la nostra manera d’entendre i construir l’espai terapèutic. 

Alçar la veu des de la salut mental per a una formació més completa, inclusiva amb la diversitat, i fora de l’eix normatiu, per a així sortir de la vella escola estructural que encara ens acompanya des dels seus orígens, a una visió més holística, integradora i postmoderna del concepte de benestar en salut mental.

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies