Què és el feminisme?

with No hi ha comentaris

El feminisme cada vegada està ocupant més espais i més veus, tant en l’àmbit privat com en el públic i hi ha més interès a saber què és. Per a nosaltres, ser feministes és una responsabilitat que no volem eludir, ja que les seves aportacions formen part de la la nostra idea sobre les persones i les relacions. És per això que avui arribem amb aquest article que pretén acostar-nos a la noció de què és el feminisme,(quelcom gens fàcil avui dia!).

Cal tenir en compte que el moviment feminista té segles d’història, per la qual cosa avui dia s’han generat diferents corrents i és per això que parlem de feminismes: liberal, de la diferència, ecofeminisme, ciberfeminisme, transfeminisme,…

A què ens referim amb feminismes?

A manera molt senzilla, podem dir que els feminismes són:

La presa de consciència de les dones com a grup humà, alhora que es fan conscients del tracte que se’ls ha donat històrica i socialment des del grup que s’ha identificat com els homes.

Aquest tracte històric és el següent: per regla general les persones identificades com a homes han oprimit, dominat i explotat a les altres identitats de gènere, a través de mecanismes que s’arrelen en l’anomenat patriarcat. Això ens porta a evidenciar una posició de superioritat del grup identificat com a homes (i si entrem aquí podem incloure més eixos com ser blanc, de cert nivell econòmic i persona cis) respecte a qualsevol persona que se situï en qualsevol dels altres grups (dones, persones trans, racialitzades,…). Aquí apareix l’interseccionalitat, que implica saber que formem part de diferents categories socials i que degut a això estem travessades per diferents opressions i diferentes graus d’ella. Es essencial que el feminisme situï en el centre aquestes realitats, ja que si no estarem repetint i mantenint opressions històriques, com el colonialisme.

El feminisme, doncs, és la rebel·lia davant la posició d’inferioritat imposada per la posició de superioritat de les persones llegides com a homes. Ara bé, no es vol estar per damunt d’ells. Es vol trencar amb aquesta jerarquia, que sitúa a unes persones per sobre d’unes altres i és voler transitar cap a un concepte nou: ser conscients de la diversitat existent a nivell identitari i generar unes dinàmiques entre persones diverses de forma horitzontal.

Això ens converteix en enemigues dels homes? Per descomptat que no! Com bé va dir Carme Karr:
“No som, com alguns creuen, per ser feministes enemigues de l’home… però som enemigues de les injustícies de certes lleis, fetes pels homes.“


(Barcelona16 de març de 1865 – 29 de desembre de 1943) fou periodista, escriptora, feministapacifista, musicòloga i publicista

Al llarg de la història s’han repetit escenes i relats on persones identificades com a homes han ocupat posicions de superioritat respecte a altres identificacions, cosa que ha comportat l’establiment d’una relació de poder respecte a les altres identitats de gènere. Històricament el gènere masculí ha dominat els àmbits socials i polítics, llavors, si ens hi parem a pensar, des d’on es dictamina la legalitat que ens regeix a totes? Des de casa o la clandestinitat, no, això per descomptat.

Llavors, quina és la lluita feminista?

Les feministes tenim un enemic molt clar: el patriarcat. Però, Ai! Ell no és una persona que puguem jutjar o una cosa tangible que puguem destruir, per la qual cosa sol ser complicat identificar-ho tot d’una. Aquest és molt més subtil i s’ha colat en cada àmbit de la nostra vida, des del privat fins al públic, des de la relació amb mi mateixa fins al sistema establert. Es cola en cada frase, en cada interpretació, en com concebem el món i en com reaccionem a ell. És per això que la revolució també ha de ser cap a dintre, en com tenim interioritzat qui sóc i qui són els altres, a més a més de l’externa (molt necessària, també!)

El patriarcat és un sistema d’organització social, política i cultural, originada i creada en una estructura de poder protagonitzada per ells i per a ells, des de la seva masculinitat. Aquests aglutinen el poder ajustat a ells i és des de la seva visió del món que descriuen i determinen què és i què no, què ha de ser i què no. Això arriba a tot quant és possible, des de com es concep la salut (imagineu, una concepció de salut feta des de i pels homes i el que ells valoren com a malaltia i salut) fins a aspectes que repercuteixen únicament a dones, com la reproducció. A més, aquesta situació jeràrquica legitima la violencia i les barbaritats realitzades cap a les altres identitats.

Ser conscients d’aquesta estructura social (la patriarcal) visibilitza la relació entre allò social i allò individual, on els malestars individuals estan directament relacionats amb l’entorn en el qual la persona ha estat socialitzada.

Masclista jo?

Totes les persones socialitzades sota un sistema patriarcal estem travessades per ell, ja que els aprenentatges que hem interioritzat han estat dins d’aquest marc, per la qual cosa tant persones identificades com homes, dones, no binaries, etc. podem tenir actituds masclistes i i generar dinàmiques patriarcalitzades (per molt que ens pesi). Veiem el patriarcat en les dinamicas relacionals quan el meu objectiu és imposar la meva visió sense donar cap mena d’espai a l’altra part i la meva orientació és dominar la situació. Quan parlo d’allò patriarcal parlo de la jerarquització de posicionar-nos en un espai de superioritat des d’on dictaminar com són les coses o com han de ser i de la lluita per mantenir a l’altra part en la inferioritat.

Això son dinàmiques de poder masculinitzades; hem interioritzat la manera masculina de relacionar-nos i de resoldre conflictes, assumint que el món és així: unes estan per sobre d’altres. Es per això que quan anem aprofundint en aquesta lluita, veure en una mateixa aspectes relacionals que rebutges a nivell polític és molt dur i sol conflictuar-nos bastant. Potser aquesta és una de les majors dificultats: treballar-nos el patriarcat interioritzat.

Perquè veiem les dinàmiques de poder que exercim cap a les altres persones, que les fem en siguem conscients o no. Perquè tot allò que remet a lluita entre persones remet a dinàmiques de poder interpersonals i solen ser patriarcalizadas. Encara ens queda molt per a no reproduir mateixes dinàmiques, encara que siguin amb diferents valors.

I per a acabar…


“Els estudis feministes sobre el patriarcat, i la constatació de que es tracta d’una construcció històrica i social, assenyalen les possibilitats de canviar-lo per un model social just i igualitari”

Marta Fontenla

Ens encanta aquest plantejament de Marta Fontenla, en el qual ens recalca que pot existir una manera diferent de relacionar-nos entre persones que habitem diferents identitats, com bé diu Marta Fontenla. Us envien una abraçada plena de sororitat!

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies