Parlem de salut mental

with No hi ha comentaris

Avui 10 d’Octubre es commemora el dia Mundial de la Salut Mental, en aquest 2017 es centra concretament en la salut mental en el treball.

En aquest dia es celebren multitud d’activitats per conscienciar i sensibilitzar sobre aquest tema, en general tan estigmatitzat, però que gràcies a l’activisme d’organitzacions com Obertament cada vegada està cobrant més importància en la nostra coherència social. Considerem molt important que s’augmenti la visibilitat d’aquest tipus de qüestions de la salut i per a això, anem a aportar el nostre granet de sorra mitjançant aquest article.

Abans de res, a Indágora volem anar amb compte de no caure en els estereotips normatius, en les etiquetes de “malaltia mental” i ens sumem a la multitud d’organitzacions que volen desestigmatizar i normalitzar processos mentals que les persones vivim. Per això, som curoses quan parlem de salut mental, ja que és molt fàcil caure a donar per fet tòpics generalitzats sobre aquest tema i reforçar la visió sobre les persones que conviuen amb aquest tipus de processos. També fem una crida a evitar utilitzar termes com a “malalt mental” en un context pejoratiu, ja que perjudica àmpliament la visió que es té d’aquest col·lectiu (en el qual molts podríem ser-hi en un moment o altre de la vida).

Quan parlem de salut, normalment ens ve al cap la salut física. Aquesta es refereix a l’estat en el qual el cos està en la condició òptima per al bon funcionament dels seus sistemes i com a resultat obtenim una situació de benestar. L’OMS (Organització Mundial de la Salut i màxim referent en aquests termes) defineix salut com :

 

Què s’entén per salut mental?

Primerament cal dir que no hi ha un consens dins la comunitat. Moltes veus crítiques s’han alçat en contra d’aquest concepte, ja que implica el terme malaltia mental i totes les seves conseqüències i estigmes, així és que moltes veus han contribuït amb la seva pròpia definició de Salut mental.

L’Organització mundial de la salut (OMS) defineix la salut mental com:

“(…) un estat de benestar en el qual l’individu és conscient de les seves pròpies capacitats, pot afrontar les tensions normals de la vida, pot treballar de forma productiva i fructífera i és capaç de fer una contribució a la seva comunitat.”

Analitzant aquesta definició, veiem que no és solament absència de malaltia o de símptomes com es pot arribar a simplificar, si no que postula i engloba diversos aspectes:

  • Un autoconeixement profund i autèntic. Aquest aspecte ens recorda a quan parlem d’autoestima sana, encara que tenint en compte que és sol una part d’ella.
  • Capacitat d’afrontar situacions potencialment estresants. Ens recorda que en la vida existeixen situacions que hem de gestionar i el com ho fem és essencial, encara que cal dir que el terme “normal” sol diferir molt depenent de qui ho utilitzi.
  • Capacitat de ser productius. Considerant que estem immersos en una societat capitalista, s’entén que aquesta característica es valori i estigui present en la definició.
  • Contribuir a la comunitat. Multitud d’autors en Psicologia han remarcat la importància de l’entorn social i de la seva influència en el nostre estat mental.

Aquesta definició, si bé s’ajusta a la idea que tenim de salut mental, pot complementar-se amb altres factors importants a tenir en compte.

Redefinint el terme: noves aportacions

Quan parlem de salut mental ens referim al fet que les persones tenim certes capacitats i necessitem desenvolupar-ne d’altres, totes aquelles que necessitem per poder viure en coherència amb qui som: entre el nostre món interior (els nostres desitjos, necessitats, anhels,…) i el nostre món extern (la repercussió en el nostre sistema, les conseqüències socials,…). En aquesta línia, el Dr. Ramírez- Mejía defineix la salut mental com “un estat d’harmonia i plenitud entre l’aspecte intel·lectual i l’emocional del cervell i la persona.” Aquí trobem justament aquest aspecte tan important: la relació d’harmonia entre els meus diferents processos interns, els cognitius (aspecte intel·lectual) i els emocionals. I una vegada aquests estan en coherència, els meus actes en seran el reflex.
Viure sent conscients, tenint en compte, responsabilitzant-nos, i estimant aquest món interior ens proporcionarà un estat de coherència necessària per desenvolupar-nos d’una forma adequada per poder adaptar-nos a allò que ens ocorre, una adaptació a l’entorn en el qual vivim (bidireccionalment) que ens proporcionarà el terreny fèrtil on poder desenvolupar-nos i viure en benestar.

 

D’altra banda, cal deconstruir la noció que es té de que la salut és alguna cosa present o absent. Entenem aquest concepte més aviat com un procés que un estat. És a dir, no és que tinguem o no salut, si no que aquesta és una capacitat inherent en nosaltres i que depenent de certes circumstàncies (internes i externes), obtindrem un resultat o un altre. Entenem per un procés un fet dinàmic, que canvia al llarg de la vida, del que ens ocorre, de la nostra pròpia estructura mental i de com afrontem allò viscut. Mentre que un estat, per altre part, és més aviat alguna cosa fixa i immutable, que sol estar present o absent, activat o desactivat. Per tant, entenem que la salut va succeint a mesura que fem coses en el seu benefici o en el seu perjudici. És com la salut física: depenent què li estiguis aportant al teu cos, el seu funcionament es decantarà més cap a un costat o cap a un altre. Si tenim uns hàbits saludables (alimentació i esport), obtindrem un estat físic òptim. En canvi, si li aportem una alimentació poc sana i sedentarisme, segurament al cap d’un temps començaran a aparèixer certes disfuncionalidades en el nostre cos. Llavors, a nivell mental hi ha certs processos que ens beneficien i uns altres que ens perjudiquen. I a la llarga, apareixen els anomenats símptomes.

Per què és encara un tabú?

Avui dia parlar sobre certs símptomes d’una forma oberta ens porta a exposar-nos al judici i incomprensió dels altres, amb el seu posterior repertori de consells per abordar els nostres símptomes. Existeix certa noció culturalment construïda que l’ansietat, la depressió i altres dificultats de l’entorn mental es poden resoldre si li posem la suficient obstinació. I si és veritat que la voluntat de superació és el combustible que ens empeny a superar certes dificultats, però no és l’única cosa que fa falta per superar-ho. A vegades necessitem del suport d’un professional, això és fer psicoteràpia, de la mateixa manera que després d’un traumatisme podem necessitar d’un fisioterapeuta que ens ajudi en el nostre procés de recuperació i volta a la “normalitat”.

Recordem aquí les necessitats bàsiques descrites per Maslow, psicòleg humanista, on proposava l’existència de la necessitat d’auto-realització en els éssers humans, entesa com a auto-superació o auto-desenvolupament. Existeix en les persones una tendència indubtable de buscar el seu propi benestar a través de múltiples factors (incloses les teràpies) que ens proporcionin aquest estat desitjat. Aquesta capacitat està present en la majoria de persones (i de sistemes naturals) i, encara que sigui en petits gestos, considerem que és vital per dur a terme qualsevol procés de salut.

Un altre aspecte a tenir en compte quan parlem del tabú en salut mental és el llenguatge utilitzat per a això i com la societat ha construït què s’entén per malaltia mental. Partim de que el llenguatge construeix el món que percebem, li dóna un sentit a allò viscut i ens dóna un marc on compartim els diferents significats creats. És a dir, construïm socialment què és la salut mental a través de compartir impressions, sensacions, opinions, conceptes, etc. I a poc a poc hem anat generant tot un seguit de nocions associades a aquest terme.

Fem unes proves: Quines imatges sortiran en google si busques “malalt mental”?Quina imatge et ve al cap si penses en un “malalt mental”?

Justament aquesta imatge és el problema, aquesta és la dificultat en què ens trobem totes les persones cada vegada que estem sumits en un procés ple de símptomes ansiós, estats d’ànim depressius, dificultats en la nostra relació amb l’alimentació o fins i tot problemes amb la percepció de la realitat.

Per tot això, creiem molt important que dies com avui continuïn existint i, sobretot, que desde la Psicologia seguim focalitzats en desestigmatizar la salut mental.

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies