Mindfulness: significat, característiques i beneficis

with 1 comentari

La tècnica de Mindfulness prové de la tradició oriental budista, encara que avui en dia és practicada de forma general per milers de persones que no són religioses. Per què s’ha fet tan famós? A què es refereix? Què és exactament? Quins beneficis aporta?

Mindfulness és una actitud davant la vida i els estímuls d’aquesta, és una manera particular d’entendre-la i comprendre-la i es defineix com:

Parar atenció d’una manera conscient a l’experiència del moment present, amb interès, curiositat i acceptació.

Per això també se li anomena atenció o consciència plena. Anem a descriure els aspectes varis de la seva definició. El primer fa referència a on posem la nostra atenció. Aquesta practica ens porta a l’aquí i ara, a estar plenament present en el que està ocorrent ara mateix. D’aquesta manera es fomenta una actitud bàsica, la de l’observador.

Aquesta practica ens presenta l’alternativa de ser observadors de la nostra realitat interna, per arribar a desaferrar-nos dels pensaments angoixants i a no sofrir “tant” per les nostres emocions desagradables. Es concep que una de les fonts de major sofriment és el fet d’estar apegat als pensaments i emocions que ens ocorren, que és diferent al fet que ocorrin. En la nostra societat no estem gens acostumats a aquesta idea; tendim a donar-li molta credibilitat al que pensem i el que sentim, donant-los així força i relacionant-ho amb el “qui sóc”. Per això, adoptar aquesta actitud de desenganxo cap al meu món interior és tot un canvi de paradigma.

Un altre aspecte crucial és el d’adoptar una actitud particular de “no judici” i acceptació. En ella se’ns convida a acceptar els esdeveniments externs i interns sense donar-los un judici de valor, sense determinar si ens sembla bé o malament i, conseqüentment, sense intentar canviar-los. Es tracta de veure’ls ocórrer, sense reaccionar impulsivament a ells, encara que tampoc fa una crida a caure en la “no acció”.

La seva pràctica es basa en la meditació, assumint diferents variants d’aquesta, com per exemple la meditació activa. Aquest hàbit s’adquireix a mesura que ho anem realitzant i com tot, pot ser difícil d’adquirir al principi i realment ho és si pretenem que sigui ràpid. Ocorre el mateix que quan anem al gimnàs i veiem els resultats al cap d’un temps; el mateix ocorre amb qualsevol pràctica/procés mental. També cal tenir en compte que aquesta actitud general es complica en la seva pràctica ja que en la nostra cultura adquirida ens han transmès valors, processos i mecanismes molt diferents davant la vida, més basats en l’anàlisi, els judicis, la gratificació, la recompensa immediata, el resultat,…

Mindfulness implica certes actituds fonamentals que aquesta pràctica porta amb si, les quins anem a descriure a continuació.

.

.

Destriar, observar i descriure, en comptes d’analitzar i jutjar

Es tratar adoptar una posició d’observador davant les sensacions i estímuls que sorgeixen en la pràctica Mindfulness. Descriure el què és, en comptes d’analitzar i jutjar si ens resulta agradable o no. D’aquesta manera, per exemple, es pot sostenir i entrar en el sofriment més que tenir-li aversió. Es tracta de pararse en l’experiència, observar-la, per poder respondre en lloc de reaccionar; connectar-hi més que corregir-la.
Poder observar sense jutjar és el primer pas de la llibertat. Jutjar ens acosta a certes limitacions: ens posiciona davant la realitat i produeix certa tensió emocional, ja que ens podem situar en tres sentits: a favor, en contra o indiferent. Depenent la posició, percebrem, actuarem i ens sentirem d’una certa manera.
Per això, fomentar la imparcialitat ens ajuda a conèixer millor la realitat per se i ens acosta a ella sense vincular-nos emocionalment.

Vols fer un experiment? Durant 10 minuts, observa quants judicis fas sobre el que experimentes, si t’agrada o et desagrada.

.

.

Ment del principiant

Adoptar aquesta ment implica veure i mirar les coses com si fos la primera vegada, experimentant les sensacions tal com estan sent aquí i ara. Deixar a un costat totes aquelles experiències passades que ens condicionen i impedeixen l’experiència present, estar oberts/es al fet que cada situació pot contenir alguna cosa nova. Fomentar la curiositat pròpia de la ment del principiant ajuda a combatre les preocupacions, ja que mantenim la nostra atenció centrada en observar allò nou i no a verificar les nostres preocupacions.

Vols fer un experiment? La propera vegada que et trobis amb algú que coneixes bé, mira de trobar alguna cosa nova en aquesta persona.

.

.

Sense esforç

Aprendre a meditar comporta un gran treball, concentració i energia; llavors aquí ens referim a la seva finalitat, ja que del que es tracta és de la no-acció, el deixar fluir. És estar per se, sense més finalitat que romandre en l’ésser. D’aquesta manera potenciem la consciència plena d’allò que observem. Aquest fet és difícil d’assumir, ja que tenim molta cultura de l’acció, el fer productiu.
Aquest concepte es diferent a la passivitat, ja que podem fer meditacions actives (mentre practiquem una activitat quotidiana, per exemple).

.

.

Viu moment en moment

La pràctica Mindfulness ens ofereix la possibilitat de viure en el moment present, ni en els records del passat ni en els possibles futurs.
És veritat que els humans tenim capacitat de planificació i anticipació del futur. El problema sorgeix quan pensem massa en els possibles escenaris i dediquem gran part del temps a intentar destriar com serà el futur. Aquí apareix l’ansietat; per això cal gestionar aquests processos cognitius. D’altra banda, dedicar molt temps a recordar el passat i desitjar-ho, sense acceptar que el present és diferent, ens acosta a la depressió. Aquesta rumiación excessiva de fets ja passats, ens limita en concentrar-nos en el present.
Per tot això, desenvolupar la capacitat d’estar present ajuda a evitar l’ansietat, l’estrès i la depressió.

.

.

Deixar anar

En el procés d’observar el nostre interior, ens descobrim sensacions, pensaments, emocions o situacions a les quals ens aferrem. Si amb la ment les jutgem com a agradables, intentem que s’allarguin; si les jutgem com a desagradables, mirem de desfer-nos d’elles ràpidament.
Quan meditem deixem de banda aquesta tendència intencionadament, només observem el que sorgeix i d’aquesta manera aprenem a adoptar una actitud mental lliure d’aferrament i d’aversió.

– Si no m’aferro ni evito, què faig?
– Observo i prenc consciència.

.

.

Veracitat

Aquesta pràctica afavoreix la confiança en el que un percep en si mateix i en els propis sentiments, ja que observem allò que ens ocorre tal qual és. Això ens aporta una veracitat inqüestionable al nostre món interior i ens ajuda a apropiar-nos d’això. Aquesta és una part integral de la pràctica de la meditació.

.

.

Acceptació

Aquest aspecte ens connecta amb el fet de poder romandre en un mateix i reconèixer, acceptar i abraçar el que sorgeixi, sense voler desfer-nos ràpidament del que no ens agrada. D’això es tracta.
Permetem que la nostra realitat sorgeixi, ens alliberem dels judicis, acceptem el que som i ens responsabilitzem d’això. Aquí és on podem viure plenament la nostra vida i generarem aquesta confiança en nosaltres mateixos, ja que sabrem escoltar-nos i obrir-nos a la realitat tal qual és.

“Al que et resisteixes, persisteix i el que acceptes, et transforma” diu una dita popular.
Acceptar no s’ha de confondre amb resignar-se, terme que es refereix a una actitud més passiva davant la vida. Acceptar implica poder després actuar tenint en compte els fets (interns i externs) tal quin són.

Cert religiós va dir en el seu moment:

“Déu, dóna’m la serenitat per acceptar les coses que no puc canviar, el valor per canviar les coses que puc canviar i la saviesa per conèixer la diferència” (Reinhold Niebuhr)

.

.

Conèixer límits

És necessari conèixer les pròpies limitacions per poder ser realistes amb els objectius. Aquest acte d’humilitat ens ajuda a crear objectius assolibles. Ara bé, no t’identifiquis amb les teves limitacions: no ets les teves limitacions. Aquestes són circumstàncies de la persona, alguna cosa que ens circumda, i no una característica eterna de la personalitat.

Ser conscients dels nostres límits és molt important, ja que així sé millor qui sóc i com procedir per aconseguir els meus objectius.

.

.

Paciència

Aquesta pràctica ens ofereix l’opció de donar temps i espai al nostre entrenament i això podem extrapolar-ho a la vida: assumint, entenent i acceptant que a vegades, les coses es desenvolupen al seu propi ritme. La paciència implica la humilitat de saber que les coses van al seu ritme i no com es desitja.

Moltes vegades anem darrere del proper millor moment, cosa que ens impedeix estar presents en el moment que estem vivint. Viure plenament cada moment vol dir justament això: ser presents en l’aquí i ara.
I és en aquest aquí i ara on es pot actuar i respondre a aquesta realitat, si així es desitja.

I si experimentèssim deixant que les coses siguin tal com són i les observéssim?

.

.

Fixa’t en el procés, més que en els resultats

El desig genera que la nostra ment se centrar els resultats, els objectius. Això ens situa en el futur, ens posa tensió i apareix la impaciència, la incertesa i l’angoixa. Podem tenir objectius, clar, però centrar el procés, en el “que estic fent ara”. Aquí i ara s’on es creen les causes dels resultats.
A més, cal recordar que a vegades necessitem certes circumstàncies favorables per aconseguir uns objectius; sense elles, no podrem aconseguir allò que desitgem. També és important tenir present que obsessionar-se amb un objectiu fa que ens tanquem a altres oportunitats que van sorgint pel camí.

.

.

Tractar-se amb compassió

Es necessari establir una relació d’acceptació, amor, obertura i paciència amb un/a mateix/a. Per tant, tracta’t així. Fomenta una relació de compassió amb tu mateix, dins i fora de la pràctica, tant amb el que et succeeixi al teu món interior com al teu món exterior.

 

 

Gestió interior

Si ho adaptem a la vida occidental, veiem que Mindfulness ens atorga un recurs per aprendre a dirigir la nostra atenció interna cap a on es decideixi i decidir com viure el que experimentem.

En l’àmbit de la gestió de l’estrès trobem en Mindfulness eines molt útils per fer front a aquestes situacions que ens generen ansietat d’una manera diferent a l’habitual. Un entrenament específic en això comporta molts beneficis a llarg termini, ja que es tracta d’adoptar una actitud diferent que podem generalitzar a totes les àrees de la nostra vida.

Cada vegada que et turmentin pensaments, que l’emoció et segresti, que t’atabalis per tot el que has de fer,… En totes aquelles situacions que ens veiem desbordats per pensaments i/o emocions, és quan podem aplicar les tècniques i actituds que aquesta disciplina ensenya.

Font: Curs en Mindfulness, per Interpersonal Barcelona.

 

Beneficis específics

Avui dia ja existeixen evidències científiques que avalen els beneficis de la pràctica de Mindfulness, entre elles:

  • Millora l’humor i la qualitat de vida en condicions de dolor crònic, per exemple, reduint nivells de depressió i ansietat.
  • Redueix la reacció emocional al que ens ocorre.
  • Millora les nostres relacions socials, ens allunya d’expectatives, millora la qualitat del son i  s’ha vist un decreixement en el nivell d’interferència que l’estrès i el dolor té en activitats diàries.
  • Es reestableix un sentit de control ja que s’aprenen mecanismes i facultats per a saber que es pot triar la resposta al que ocorre.
  • Consciència d’allò al que ens aferrem i del que s’està evitant.
  • Connexió amb un mateix, amb els altres i amb el món que ens envolta.
  • Major consciència dels judicis.
  • Augment de la consciència del si mismx.
  • Menor reacció enfront d’experiències desagradables, que comporta menor impulsividad i un major equilibro, ja que existeix una menor reactivitat emocional.
  • Menor identificació amb els pensaments i les emocions (no sóc solament allò que penso i sento).
  • Reconeixement del canvi constant (pensaments, emocions i sensacions que vénen i van).
  • Major calma i pau
  • Major acceptació i compassió de si mateix i de l’entorn.

Entre altres coses, aprendre a gestionar els nostres impulsos i reaccions ansioses ens aporta serenitat, lucidesa i autosuficiència, aspectes de vital importància per afrontar totes aquestes situacions estresantes.

Per tant, Mindfulness és aprendre noves formes de relacionar-nos amb els nostres pensaments, emocions, sensacions i amb el nostre entorn.

Font: Emociones destructivas: cómo entenderlas y superarlas (2003). Daniel Goleman.

One Response

  1. […] en el Mindfulness una eina molt útil i potent per a registrar tot allò que m’està succeint a nivell corporal […]

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies