L’olla de les emocions

with 2 comentaris

Hi ha moments en la vida en que ens sentim molt malament i sembla que cada vegada anem a pitjor. Les situacions s’ens desborden emocionalment, tot ens resulta una gran dificultat a superar, estem tot el dia en tensió, amb nervis, fins i tot amb ansietat. Sortir del llit al matí és una odissea, ens pesa el cos, pot ser que fins i tot tinguem dolors sense que hi hagi, a priori, una causa física. És com si ens costés “estirar del carro”, més del normal.

Tot això ho notem sobretot en moments en què podríem relaxar-nos i gaudir, ja que “alguna cosa”, que portem a dins, no ens deixa.

 

Com podem estar segurs/es que alguna cosa ens passa?

Perquè aquí està i ho sentim encara que ens obstinem a mirar cap a un altre costat. La nostra atrafegada i sorollosa vida normalment ens dificulta escoltar-nos, i és en moments de major intimitat i quietud, quan es fa més evident la nostra ansietat, incomoditat, molèstia interna. És alguna cosa que vivim i experimentem, ocorre en el nostre interior. Podem triar negar els nostres sentiments, però no per això deixaran d’existir.

Les persones triem diferents maneres d’afrontar el que ens va passant i el que sentim internament. Normalment aquetses eleccions no són conscients i deliberades; més aviat són mecanismes apresos que activem automàticament davant les emocions.

 

Llavors, per què sentim tan malestar?

En Indágora ens agrada utilitzar la metàfora de l’olla de les emocions per exemplificar tot aquest cúmul de sensacions que ens poden produïr malestar.

“Anem a imaginar que tenim una olla al foc. Aquest foc són les circumstàncies que envolten la nostra vida, juntament amb creences i interpretacions que realitzem sobre el món. Segons el que ens vagi ocorrent, la flama d’aquest foc pot ser més alta o més baixa, es va regulant alhora que anem carregant-nos o alleugerint-nos amb els problemes, les preocupacions, i les experiències concretes. Les circumstàncies, sí o sí, tindran un efecte en el que hi hagi dintre l’olla, escalfaran més o menys, però influiran.

L’olla és el nostre món interior, aquest brou que bull són les nostres emocions, les sensacions, els estats d’ànim que es couen tots junts, es barregen i són influenciades per la calor d’aquest foc.

Quan ens està ocorrent alguna cosa important i rellevant, el foc augmenta d’intensitat. Aquest augment d’intensitat provoca que el brou de l’interior de l’olla es caldegi més encara i comenci a bullir. És aquí quan el brou començarà a bullir, a fer “xup xup”. En una olla quan això ocorre, en general comença a formar-se vapor, aquest vapor pot ser l’expressió de les emocions que sortirien per la cuina lliurement. Moltes vegades aquest vapor, aquesta expressió emocional ens sol molestar, ja sigui perquè és massa calenta, perquè fa mala olor… I el que tendim a fer perquè no molesti és: tapar l’olla.

En comptes de sentir emocions, les intentem ocultar amb aquesta tapa, què ocorre quan tapem un guisat? La tapa es mou, tremola davant la força del vapor que simplement vol sortir, aquí és quan notem que “alguna cosa ens passa”.

El nostre interior s’està agitant i tapar-ho no està sent efectiu, ens està comunicant que hem de fer-nos càrreg d’aquest brou que està bullint. En aquesta metàfora, la tapa que tremola és l’ansietat, aquesta gran tapa de les emocions que ens dóna informació de que no estem bé i que alguna cosa ens ocorre.

Si ens entestem en que no volem sentir aquest vapor del nostre món interior, i encara així estrenyem més fort perquè la tapa no tremoli (no sentir ansietat) pot ocórrer que, sense una via de fuita adequada, l’olla acabi per explotar, sumint-nos així en un atac de pànic o d’ansietat, en una explosió de ràbia, en tot un cúmul d’emocions que sortiran a trompades, en quan trobin una via.

Això és l’olla de les emocions. És el que ens remou per dins a causa d’allò que vivim. És el nostre interior cridant la nostra atenció, dient-nos que alguna cosa no va del tot bé.

 

Què podem fer amb aquest brou?

És necessari veure de què està fet aquest brou, quins components té, què necessita cada ingredient per estar “al punt”, es tracta de detenir-nos i observar: ràbia, por, culpa, vergonya, impotència, frustració, tristesa… Quins missatges hi ha aquí dins? Segurament és una barreja de diverses d’elles, ja que difícilment sentim solament una. Tot i així, és cert que depenent de les circumstàncies tendim a sentir unes més que d’altres.

En psicoteràpia un dels nostres objectius consisteix a obrir la tapa, amb afecte i cura, i deixar que s’airegi la olla, per poder provar el boru i veure què ens està removent, per tal de poder fer alguna cosa amb això.

Les emocions no desapareixen espontàniament: sorgeixen d’alguna cosa i realitzen una funció, investigar per què estan sortint d’aquesta forma és el primer pas. Estan aquí per alguna raó i diuen alguna cosa del que ens està ocorrent. És necessari acostar-nos a elles i veure què està ocorrent al nostre món interior. I si provem quin sabor tenen?

2 Responses

  1. […] Si vols ampliar en el nostre blog parlem d’aquesta olla en aquest article […]

  2. […] qüestió és que molts de nosaltres no sentim les necessitats directament, més aviat tenim sentiments a causa de la seva mancança i és això el que notem, notem que alguna cosa manca, com una […]

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies