Article disponible en àudio en castellà gràcies a la Davinia Velázquez
Per què no funcionen els consells dels llibres d’autoajuda?
Quants llibres has llegit per estar bé?
L’autoajuda… ajuda?
Els llibres ens descobreixen tot un món de significats, històries, perspectives, vides… són una potencial font d’ajuda, ja que aprenem amb ells i a través d’ells.
Actualment, si veiem els Top de vendes de novel·les a la Casa del Llibre, afloren molts títols corresponents a l’autoajuda. És possible que un sol llibre tingui totes les claus per poder resoldre tots els meus malestars? Aquestes píndoles lectores seran suficients per viure en complet benestar?. Almenys això ens venen suculents títols com “Aprengui a parlar sense por”, “Fes la teva vida més fàcil”, “Com guanyar amics i influir sobre les persones”, “Ser feliç no és gratis, però tampoc costa tant”.
L’inconvenient i la primera crítica a aquest gènere és que aquests llibres proposen una solució universal per tothom, una forma de respondre útil, eficaç i en senzills passos per resoldre tots els teus problemes (sense tenir en compte la teva pròpia història)
Aquests llibres pretenen “ajudar” dient-nos que descobrim la identitat que tenim oculta (per algun motiu del que segurament tu ets culpable per haver-la ocultat) i que només fa falta buscar-la, sense fer-li cas a la ment, per ser plens i feliços. Intenten motivar-nos i convertir-nos en el motor de canvi de les nostres vides, responsabilitzant-nos de tot el que ens envolta, ja que tot s’ha generat en la ment i per això acabem sent culpables i responsables del nostre malestar.
Un llibre d’autoajuda pretén descobrir-te claus de la felicitat a través de l’excessiva responsabilización, sense atendre ni un mínim a com has arribat a aquest estat d’insatisfacció ni del que ha ocorregut en el teu entorn per arribar fins a on estàs.
Com diu el psicòleg Eparquio Delgado, director del centre psicològic Rayuela i autor de “llibres d’autoajuda, Vaya estafa!”: “Els llibres d’autoajuda limiten els problemes a les seves conseqüències psicològiques, atribuint l’èxit o fracàs exclusivament a les accions de la persona i ignorant les causes externes o materials, que en molts casos no poden ser abordades sense recórrer a els altres, a la política o a l’acció grupal”
Llavors, Per què són tan populars?
Carlos Martínez, director literari de Grijalbo-no ficció i Connecta comenta “un títol de desenvolupament personal es caracteritza per la seva intenció de contribuir al benestar del lector. Té com a objectiu que l’usuari sigui capaç de veure els seus problemes i inquietuds amb altres ulls i aspira a arribar a un públic ampli”. Per aquest motiu l’àrea de l’autoajuda es defineixi per un estil directe, simple, accessible i pràctic.
Vivim en els temps de la immediatesa i de les solucions fàcils i a l’abast de la mà (i si pot ser que es pugui guardar còmodament en la bossa o motxilla), on no ens faci fata repensar-nos i de-construir-nos massa, ja que hi ha moltes coses que atendre amb el treball, la casa, les xarxes afectives etc. És per això que unes poques claus per fer grans canvis en la nostra forma de viure la vida és el màrqueting perfecte per aquestes les vides ocupades, que no tenen temps pel treball personal.
Ens agraden les visions senzilles, fàcils, els missatges motivacionals de Mr Wonderfull i els “tu pots“, que tot el que creïs ho creguis i que si somrius el món serà un lloc meravellós (encara que estiguem en crisi, encara que el govern sigui corrupte, encara que hagin guerres i conflictes, masclisme i situacions laborals explotadores…). El fet de plantejar-nos un treball més profund, resoldre qüestions del passat, marcar límits en relacions com amb la família, els amics o adonar-nos de les nostres dinàmiques nocives i cercles viciosos per fer alguna cosa amb això, a vegades ens sembla un treball lent, dolorós, difícil, pel qual moltes vegades no tenim la suficient motivació ni ganes, temps o diners per permetre’ns-ho.
Els llibres d’autoajuda es presenten a vegades com un complement d’intervencions més especialitzades i personals dins d’un marc psicoterapèutic. La psicoteràpia pretén donar sentit al que t’ocorre, ampliar el teu món de significats i incorporar noves perspectives i recursos per afrontar d’una forma diferent el que t’ocorre, per exemple podem canviar d’òptica i veure l’important que és el discurs en la nostra identitat, arribant a la conclusió que podem tenir diferents identitats depenent de l’àmbit on ens moguem, construint-nos i actualitzant-nos en funció de la sociabilització.
Els llibres d’autoajuda es centren en dir-te com has de ser per ser feliç, quina identitat has d’adoptar, com ha de ser la teva vida, però atenent a estàndars globals i potser a l’experiència de l’autor/autora que ha escrit el llibre (que pot ser que a aquesta persona, pel seu tipus de vida, li va venir genial poder meditar i deixar enrere preocupacions, però si jo haig de pagar el lloguer i les factures potser si que haig de tenir present certes preocupacions i no tingui molt temps per anar deixant fluir-ho tot).
Les nostres narratives d’identitat consisteixen en donar forma i expressió al jo que ens diem – i que diem a uns altres – qui som, quin hem estat i què serem (Gergen, 1994).
Per exemple un títol molt venut i que moltes persones m’han comentat en teràpia que s’estan llegint es: “El poder de l’ara: una guia per a la il·luminació espiritual d’Eckhart Tolle”, ideat per a les persones que busquen la “transcendència”, prometent coses com:
“L’única forma d’entrar en contacte amb el nostre autèntic jo, amb la nostra essència, i abolir les barreres que ens imposa la nostra ment, és viure el moment. I no es refereix al conegut carpe diem que s’estén un dia sencer, sinó a existir en aquest moment, ara, en aquest segon.”
Inspirada per la lectura d’Eparquio Delgado, i davant la reflexió sobre els diferents paranys que podem trobar-nos en els llibres d’autoajuda, en Indàgora ens llancem a crear un Club de lectura crític sobre llibres d’autoajuda, volent crear un espai grupal de reflexió i debat sobre tots aquests ensenyaments tan prometedores en l’aplicació del nostre dia a dia.
La idea d’aquest espai de club de lectura, és realitzar en conjunt una lectura crítica sobre els capítols d’aquest best seller, per poder desgranar els seus missatges, visualitzar les nostres històries i veure com encaixa tot això en el nostre camí de la millora personal, en un espai grupal psicoterapèutic. L’objectiu és analitzar les claus de la felicitat que ens presenta el llibre, atenent alhora a com hem arribat a aquest estat d’insatisfacció, per veure què podem fer a partir d’aquí.
La dinàmica consistirà en: es realitzaran 4 trobades d’hora i mitja on acordarem la lectura d’uns capítols per poder debatre el següent dia, adaptant-ho a les nostres necessitats.
El primer llibre proposat és “El poder de l’ara” però es poden debatre i incloure altres títols que tinguin interès d’analitzar en profunditat.
Si t’interessa aprofundir, saber més o participar, pots escriure’ns a espai@indagora.es
Leave a Reply