Article disponible en àudio en castellà gràcies a la Davinia Velázquez

Què significa tenir una autoestima sana?

“Hi ha tantes definicions d’autoestima com a persones que intenten definir-la” (Mruk, 1995)

L’autoestima es refereix a l’opinió que tenim sobre nosaltres i com avaluem aquesta opinió en funció de si som adequats/des o no ho som dins dels nostres estàndards de valor, és a dir, les qualitats que considerem significatives per ser “alguna cosa/algú” important. Per tan, quan parlem d’autoestima parlem de la capacitat que tenim de valorar-nos, i per punt de conèixer-nos, acceptar-nos i en funció d’això estimar-nos.

“L’autoestima és la predisposició a experimentar-se com a competent per afrontar els reptes de la vida i com a mereixedor de felicitat” (Nathaniel Branden)

Es tracta de l’avaluació de la informació que està dins del nostre auto-concepte (qui ens considerem que som) i procedeix dels sentiments sobre aquest, alguna cosa semblat a l’amor en el cas de l’autoestima alta i alguna cosa semblat a l’odi en cas de l’autoestima baixa. La combinació de la informació objectiva sobre un mateix amb l’avaluació subjectiva d’aquesta informació (quant important és, si ho valorem més o menys…), determina un “nivell concret” d’autoestima, que reflecteix el grau de satisfacció personal de l’individu amb ell mateix.

Rosenberg (1965) defineix l’autoestima com “l’actitud positiva o negativa cap a un objecte particular: el sí mateix”

Aquesta valoració de la pròpia persona es va construint de forma gradual al llarg de la nostra vida, es diu que comença en la nostra infància, amb els missatges que ens transmetien els nostres pares, els amics del col·legi, els professors, etc. Segons anem creixent anem afegint més elements a com i a qui som, construint així la nostra identitat, que ens agradarà més o menys en funció de la valoració personal que fem d’aquesta (si és bona o dolenta, adequada o no…). Però no tot queda aquí, l’autoestima es va desenvolupant i “actualitzant” al llarg de tota la vida, segons més anem aprenent sobre nosaltres mateixos.

Per tan, definim l’autoestima sana o desitjable per al nostre benestar emocional i psicològic en funció de dues qualitats: que sigui veritable i que sigui òptima:

• L’autoestima veritable, descrita per la teoria de l’autodeterminació (Deci i Ryan, 1995) consisteix en sentiments d’auto-vàlua estables i segures, que sorgeixen com a resultat de satisfer les necessitats bàsiques d’autonomia, competència i relacionals.
• L’autoestima òptima (Kernis, 2003) és l’actitud positiva cap a un mateix que es basa en l’autoconsciència (incloent els sentiments), en el processament no esbiaixat de la informació autorrellevant, i en la coherència entre els nostres autèntics valors i les nostres pròpies accions i les nostres relacions.

Una de les funcions més importants de l’autoestima és la d’encaminar la nostra vida, projectes, conductes, relacions, cap a una via més satisfactòria per a cada persona. Mitjançant un procés d’autoavaluació o autoconsciencia anem adquirint aquesta informació que ens permetrà viure en concordància amb les nostres necessitats, valors, relacions i motivacions.

Així, l’autoestima sana ens serveix per adonar-nos que som persones particulars i com a tals, de vegades s’equivoquen. Acceptar que ens equivoquem ens allunyarà de les frustracions derivades del fet d’imposar-nos sempre un ideal exigent a aconseguir. Viure amb una autoestima sana implica estar segur/a del que fem i com ho fem, sabent que som capaços i capaces d’afrontar una situació i que si el resultat resultés ser negatiu, no és perquè som menys valuosos o capaços, és perquè reconeixem què va sortir malament i on hem de tenir més cura la propera vegada que vulguem intentar-ho.

Viure amb una autoestima sana afavorirà relacions de parella, d’amics i familiars més estables i tranquil·les. Tenint de base l’acceptació pròpia (de qui som i què necessitem) i de l’altre (la tolerància i el respecte que som diferents) la comunicació serà més fluïda, sincera i substancial, podent evitar així dependències emocionals, xantatges, crítiques destructives, jocs manipulatoris de poder en les relacions o desesperades crides d’atenció a la recerca de que ens proporcionin aquesta mica d’afecte que no som capaços de donar-nos.

Aquesta autoestima sana també reforçarà les nostres capacitats o eïnes que penso que tinc per fer front als reptes de la vida, adquirint capacitat resolutiva, creativitat en la forma en la qual fem les coses (el nostre estil propi) podent parlar amb tranquil·litat tant d’assoliments com dels nostres defectes de forma honesta i comprensiva. Autoestima sana és una actitud d’obertura cap a les crítiques, com a forma d’aconseguir una millora personal en els nostres propòsits, en valorar-nos i acceptar-nos; aquesta crítica serà un potent estímul per avançar en lloc d’un estímul negatiu que ens enfonsi en la tristesa i un sentiment d’incapacitació.

Per tan, l’autoestima sana ens permetrà ser natural, baixar les armes i no estar en constant guerra amb un mateix.
Bandura (1977) assenyala que la persona anticipa el resultat de la seva conducta a partir de les creences i valoracions que fa de les seves capacitats; és a dir, genera expectatives bé d’èxit, bé de fracàs, que repercutiran sobre la seva motivació i rendiment i per punt, en el resultat final.

Millorar l’autoestima no vol dir tornar-se egoista, arrogant, cregut o narcisista; sinó vol dir aconseguir la millor relació possible amb un/a mateix/a acceptant les pròpies qualitats i característiques personals que ens construeixen com a persones úniques i exclusives.

El proper mes d’octubre realitzem un taller enfocat a aprendre a valorar-nos i estimar-nos en termes d’autoestima. T’animes a provar?