I Cinefòrum: “El poder dels introvertits”

with 2 comentaris
Article disponible en àudio en castellà gràcies a la Davinia Velázquez

En aquest món en el qual vivim, ple de reptes, objectius, empreses, aspiracions de poder, relacions, comunicació, anuncis super feliços d’estiu… L’extroversió es ven com una característica necessària per poder enfrontar el dia a dia i aconseguir ser algú de renom, que destaqui i important. Seguint aquesta dinàmica, les persones introvertides comencen a ocupar un plànol secundari on fins i tot està mal vist ser d’aquesta forma i arriba a enjudiciar-se amb valors i etiquetes negatives.

Per què l’etiqueta d’introversió és negativa?

Inspirades per la xerrada TED de Susan Cain “El poder dels introvertits” i observant en la nostra trajectòria professional el pes del malestar que comporta aquesta etiqueta, vam decidir inaugurar el nostre Cinefórum mensual amb aquest concepte: la introversió.

“En una cultura on ser sociable i extrovertit es valora per sobre la resta, resulta difícil, fins i tot dolorós, ser introvertit. Però com Susan Cain argumenta en aquesta apassionada conferència, les persones introvertides brinden extraordinàries habilitats i talents al món, i per això se les hauria de motivar i encoratjar.”

En la nostra primera edició, 13 participants ens vam llançar al debat de de-construir tot el que la paraula “introversió” ha anat comportant en la nostra societat, en la nostra forma de relacionar-nos, en la nostra forma de veure’ns i crear identitat.

I quin debat tan interessant!

Quines paraules ens vénen a la ment quan pensar Introversió?:

Com a primer exercici proposem fer una pluja d’idees de paraules que relacionem amb ser introvertit/da, i les nostres hipòtesis es confirmen. Sembla ser que les primeres relacions amb aquesta forma de ser s’associen amb infelicitat, ja sigui per un aïllament social i solitud, timidesa o vergonya. Hi ha una espècie d’acord en que és molt difícil arribar a acceptar aquest tipus de caràcter i les necessitats específiques de persones que són més introvertides; pot ser per aquesta visió negativa?.

És cert, tal com introduïm en aquest article que la societat ens ven un model de persona reeixida, ens diu que necessitar temps per estar tot sol és “de gent rara”, que si no parlem molt és que “tenim un problema”, que tenir vergonya pot ser un motiu de burla,…

En aquest mateix article en castellà, fem referència que fins i tot la R.A.E. titlla amb certa negatividad la definició d’Introversió:

1. f. Psicol. Condición de la persona que se distingue por su inclinación hacia el mundo interior, por la dificultad para las relaciones sociales y por su carácter reservado.

Els termes introversió i extraversión van ser descrits pel psicòleg i psiquiatre Carl Gustav Jung en la seva obra “Tipus psicològics”, en ella defineix formes de ser bàsiques en el marc de la seva teoria de la personalitat. La introversió tal com la va definir Carl G. Jung diu:

“És una actitud que es caracteritza per la concentració de l’interès en els processos interns del subjecte. Els introvertits s’interessen principalment pels seus pensaments i sentiments, pel seu món interior. Així tendeixen a ser profundament introspectius.“

La qual cosa coincideix amb l’etimologia de la paraula: “Intro-veure-sión” (en castellà)

  • Intro (a l’interior)
  • Versum (vertere, donar voltes)
  • Sufix -anat (indica acció, o rebre una acció)

Per tan, la introversió es refereix a una persona que està tornada (vertere) en els seus sentiments cap a si mateix (intro-). Amb això es pot arribar a aconseguir un processament més profund sobre els pensaments i emocions pròpies i per aconseguir-ho és comú que les persones més introvertides tinguin preferència per llocs tranquils, amb baixos nivells d’estimulació i amb poca afluència de persones.

La introversió és una actitud de recollida interior, de gaudir amb un mateix, del profit dels nostres propis recursos, creativitat, pensaments i autoconeixement per després així, interaccionar amb el món de la forma en la qual millor ens adaptem i sentim. Això no significa que les persones introvertides no es relacionin, simplement que gaudeixen del seu món intern quan ho necessiten, i prenen contacte amb l’exterior quan senten que els ve de gust.

Pot ser que hi hagi certa relació estadísica amb la timidesa, però no té per què ser correlatiu (sempre que hi ha introversió hi ha timidesa). “Introvertidamente tuya” d’Irtha Lopez ho explica molt bé amb aquest article: ¿Introvertida o Tímida? A caso no son lo mismo? Tota la seva pàgina web és un recurs molt valuós per continuar aprofundint en aquesta deconstrucción de la introversió!

Es pot ser una persona introvertida i alhora sociable, relacionar-nos, tenir una xarxa afectiva àmplia i un bon contacte social.

Hi ha moltes persones introvertides, no obstant això la societat sembla que en certa manera els estigmatitza, premiant les conductes oposades tals com cridar l’atenció, ser molt actives i inquietes, assumir més riscos o tenir un ampli nombre de relacions amb els altres. És una qüestió de mercat, ens explicava un participant en el Cinefórum: “El producte que més es compra és l’extrovertit, per tant augmentarà la demanda d’aquests i es voldran més i més, en pujar el valor d’aquest tipus de persones, el valor d’altres productes com pot ser la introversió baixa, es devalua, no és tan desitjable ni acceptat”.

 

La introversió és triada o involuntària?

Tota aquesta confusió pot venir perquè no ens acceptem tal qual som, introvertits/des o extrovertits/des, estem jugant un rol i això ve imposat. Si no fem un camí rumb a qui som i descobrim amb què ens sentim còmodes, no podrem saber si això és una elecció de la meva normalitat o una imposició de la normatividad. Si no puc o no sé com relacionar-me podria semblar que correspon a un mandat extrovertido, dins el protocol de com relacionar-nos, i és per això que al no veure’ns que encaixem aquí ens recluïm i forcem una introversió imposada, és a dir, si no em relaciono com diu la norma que haig de fer, em recloc, opto pel contrari buscant la meva coherència… però tampoc estic a gust.

Moltes persones en aquest debat coincidíem que estar en contacte amb el nostre interior des de la tranquil·litat pot tenir moltíssims beneficis, fins i tot podent ampliar perspectives i tenir conclusions i opinions diferents a les de la teva xarxa social. A tot benefici li solia precedir un risc, Què ocorre si ens enjudicien per pensar diferent? Quina pressió social!

I tornem a debatre sobre com ens amaguem, com ocultem la nostra forma de ser per no correspondre amb l’estàndard establert, com ser natural així? Com vaig a mostrar la meva maleta com diu Susan Cain en la seva xerrada?

Hi ha persones introvertides que no tenen por a mostrar-se tal qual són (potser és que no tenen el component de por al judici social i etiqueta), quin és el truc per a això? Reconèixer-nos i acceptar-nos, com va comentar algú en el debat: “L’especialitat del món interior té un valor diferent segons mirem des de l’extrovertido o introvertit.”

Si ens preguntem què necessitem? Si atenem, responem i acceptem les nostres necessitats pròpies podríem viure còmodament amb qui som, amb les nostres diferències i idiosincràsies.

Un problema de la fòbia social, tan relacionada amb la introversió, és obligar-nos a ser més extrovertidos, el dilema és forçar-nos i pretendre ser el que no som, amb el que no ens sentim a gust. Com afirma l’escriptora del llibre “El poder dels introvertits” en un món incapaç de callar, Susan Cain en la seva entrevista en La Vanguardia:

“La introversió és la forma en què un respon als estímuls, és a dir, si un es sent més vigoritzat envoltat de tranquil·litat o de bullícia. Estic convençuda que aquests gustos mai s’alteren. Un no deixa de ser introvertit, encara que pot guanyar aptituds socials. Enfrontat a una situació que abans els hauria resultat compromesa, ara la té sota control. La seva necessitat de solitud o d’estimulació no varia, encara que se senti a gust en un acte social.”

Cal, però, anar de poc a poc.

Si et forces a l’excés, acabes mental i emocionalment exhaust, no som conscients de la quantitat d’energia que un introvertit consumeix durant l’estona en que actua com un extrovertit. Els que estan en treballs que els obliguen a molta activitat social han de buscar refugis d’introspecció.

Allò enriquidor és tenir relacions amb mons diferents, ja que ens compensem i ens aportem des de les nostres diferències, l’introvertit i l’extrovertit poden col·laborar aportant el que té de bo cadascú, acceptant-se, tolerant-se i entenent quines són les necessitats de cadascú per a un perfecte equilibri relacional. Tota combinació de varies formes de ser, amb les seves diferents característiques, ens porta a l’homeòstasi d’un grup divers de nivells i matisos.

Vols participar en els nostres debats Cinefórum? No et perdis la propera convocatòria!

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies