El laberint de la gelosía

with 1 comentari

La gelosia, aquesta gran paraula que se’ns trava a la boca cada vegada que pensem en relacions no monógames (o no), aquest gran taló d’Aquil·les que ens impedeix gaudir dels afectes, o d’alegrar-nos per la felicitat de la(s) nostra(s) parella(s), aquest laberint en el qual ens endinsem per les seves parets plenes d’emocions, i que a vegades se’ns torna tan difícil de sortida!

Una de les coses que acostumem a veure treballant amb relacions no monógamas a teràpia és l’exigència de ser el/la “poliamorós/a perfectx” com si hi hagués un esquema de coses que deuríem ser i fer perquè la relació no monógama sigui “pura” i estigui ben feta. A vegades ens dóna la sensació de que anem buscant el carnet de Poliamor que ens acrediti com que ho estem fent tot bé, tot perfecte i correcte, i és en aquesta cerca on ens neguem tots els processos emocionals que ens estan dient alguna cosa com “Ei atura’t, que això és nou i no sé com integrar-ho

I és que quan parlem de relacions i emocions el concepte darrera la paraula “compersión” sona meravellós, però no sempre és tan fàcil d’arribar a ella.

La compersión (si, està ben escrit!) es concep com l’oposat a la gelosia, es tracta d’aquesta alegria i felicitat que sents quan veus que l’altra persona està feliç, perquè aconsegueix els seus objectius en la vida o perquè acaba d’arribar d’una cita que li ha deixat com si fos dins un conte Disney. És aquesta emoció, com l’orgull de pares i mares quan les seves criatures aconsegueixen objectius o són feliços. En els nostres vincles, però, pot ocórrer que en lloc d’alegrar-nos ens enfadem, sentim por, ens enfonsem en la inseguretat i en les preocupacions i no podem gaudir de la seva alegria…

… Ens segresten la gelosia i les emocions.

La gelosia formen part del nostre emocionari (conjunt d’emocions i sentiments que experimentem) i té diferents lectures depenent de cada persona. Són una combinació complexa de sentiments, sensacions, experiències i reaccions activades per unes emocions concretes.

Encara que tendim a pensar en la gelosia solament dins del nostre món afectiu-sexual, la gelosia esta present en tots els àmbits de la nostra vida, ja que es donen en una gran varietat de situacions: a la família, al nostre àmbit laboral, amb amistats, al col·legi, facultat o classe, i fins i tot en els nostres entreteniments. Així que si ens parem a pensar en fred, probablement trobem situacions on hem estat capaces d’acompanyar-nos d’alguna forma en aquest sentiment que es la gelosia.

La gelosia estan socialment construïda com una certesa de que estimem a l’altra persona, com l’autenticitat del amor (això s’emmarca dins dels mites de l’amor romàntic: “si té gelosia és perquè m’estima“). També hi ha una idea social que són negatius, alguna cosa que dóna fins i tot vergonya a mostrar i que s’ha d’exterminar, ja que sol comportar situacions i sensacions molt desagradables que ens costen vivenciar. Per tan es conceptualitzen com “són bons però només en certa mesura”, “és senyal del meu amor, però ho passo fatal”. Quina paradoxa!

Lo malament que es viu la gelosia

En molts casos que veiem a teràpia, on la gelosia tenen a veure amb el món afectiu-sexual, es vol deixar de sentir gelosia immediatament. Això es deu al fet que arriben a uns nivells massa intensos, arribant a interferir molt en la vida i es viuen com a molt intrusius, com si fèssin un “campament base” en el nostre cap i ens trobem constantment pensant-los, revisem les xarxes socials a la recerca de la comprovació de les pors, sospitem, ens allunyem, controlem tot el que es fa o diu…etc. Així és com es crea aquest clima tan característic de la gelosia: moltíssima tensió, sospita, comparacions amb l’entorn, conductes de control, culpa, sensació d’inferioritat, desvaloració, etc.

Segons la R.A.E. la gelosia es defineixen com:

Sospita, inquietud i recel que la persona estimada hagi mudat o mudi el seu afecte, posant-ho en una altra persona.

Segons aquesta definició, la gelosia és produïda pel que una altra persona fa o diu, per tant la causa és l’altre i, llavors el remei ho situem en els actes d’aquesta persona, “deixa de sortir amb X”, “Fes-me més cas”. Normalment davant de la gelosia portarem accions encarades al fet que aquesta persona actuï i digui allò que ens faci sentir millor, o fins i tot hi ha qui té tendència a allunyar-se del dolor potencial que aquesta situació pot causar-li ja que veiem que serà impossible modificar els actes d’aquesta persona.

Però, resulta que la gelosia no s’apaga pel que l’altra persona deixi de fer, ja que qualsevol cosa que faci es veurà sota les ulleres de la gelosia. Amb aquesta dinàmica, cada vegada es necessitessin més confirmacions, i mai estarem del tot satisfets/es o tranquils/les, perquè cada vegada veurem més amenaces, perills, se’ns despertaran noves pors davant noves situacions, i així continuaríem desenvolupant les mateixes conductes encara que l’altra persona intenti remeiar-ho amb multitud d’actes. Aquestes conductes són la millor resposta que sabem donar davant els nostres “fantasmes”, davant el nostre propi caos emocional i per tant serà les que engeguem quan ens sentim segrestats per la gelosia.

El que les altres persones fan poden ser detonants de les nostres emocions sota la paraula gelosia, però la veritable causa no està en el que facin o deixin de fer, només es potencien amb determinats actes o detalls. Controlar a l’altra persona és un parany per a mi mateix i també és un parany per deixar de sentir gelosia, llavors, si això no funciona, què podem fer?

Què fem amb la gelosia?

Des d’Indàgora proposem el taller “El laberint de la gelosia”, per aconseguir una visió alternativa a aquesta concepció de la gelosia, sortint-nos de la idea d’eliminar-los de les nostres vides per poder estar millor. En contraposició,volem aconseguir poder escoltar què ens diuen, comprendre els seus entramats i veure què ens ocorre i així poder des de la pròpia ferida realitzar accions diferents, activament triar el camí per poder aconseguir certa tranquil·litat en les relacions. Per treballar la gelosia suggerim posar-nos a nosaltres mateixos/es al centre, en lloc de què fa o què no fa l’altra persona. Si partim que la gelosia no són pel que l’altra persona fa, sinó per la meva pròpia ferida emocional, les meves manques, les meves experiències i aprenentatges, serà necessari adonar-nos d’on vénen i què remou en mi per poder arribar a viure amb aquesta emoció.

Amb aquesta idea anem a les següents definicions de “celo” (en català “zel” o “cura“) per la R.A.E.:

Cura, diligència, cura que algú posa en fer alguna cosa.
Interès extremat i actiu que algú sent per una causa o per una persona.

És a dir, la gelosia es tracta d’una auto-cura, un interès per una causa pròpia, que traduïm com la protecció de les nostres vulnerabilitats. Segons el llibre “De la codependencia a la llibertat” de Krishnananda existeixen una capa de protecció i una capa de vulnerabilitat:

  • La capa de la protecció: És el recer de les nostres pors. Es tracta de totes aquestes conductes i actituds amb les quals tapem i protegim les nostres pors i inseguretats. És al que recorrem habitualment, és la manera conscient de buscar una solució a la gelosia. Krishnananda diu “Quan volem influir en l’altra persona de qualsevol forma o canviar-la, estem en aquesta capa, no en la de vulnerabilitat. Això inclou tenir expectatives, exigències, intentar controlar, manipular, culpar, dir alguna cosa sarcàstic, tallar-la o jutjar-la. En aquest treball tractem la capa de protecció sense enjudiciar-la ni intentar canviar-la, sinó, simplement fent-nos conscient d’ella, per acceptar-la i per adonar-nos de com i per què s’ha format.

 

  • La capa de vulnerabilitat: la llar del/de la nostre/a nen/a ferit/da i asustat/da. És l’energia vital, les emocions en estat pur, que poden ser ferides en diferents circumstàncies com quan ens descuiden, ens reprimeixen, ens imposen, etc. Quan això ocorre la confiança en un/a mateix/a es veu alterada i al món que t’envolta, d’aquesta manera enterrem els nostres sentiments, els jutgem i volem eliminar-los. Quan la vulnerabilitat existeix amb la confiança és meravellós, però sense confiança produeix por. Segons Krishnananda “la nostra vulnerabilitat està coberta per una capa de vergonya i xoc, enterrem els nostres sentiments fets callats, no experimentats i la nostra vivència és coberta per culpa i por.

La nostra proposta es centre en no demonitzar la gelosia ni avergonyir-nos d’això, sinó comprendre’la com a part de la nostra ferida, del nostre procés, de la nostra humanitat. Amb això podrem usar-los com una oportunitat de reparar alguna cosa, de construir-nos diferent, amb més recursos enfront de les relacions.

És un treball de revisió personal, però dins d’una xarxa afectiva que ens aculli en aquest camí. No avergonyir-nos ni demonizarlos passa tant per una auto-acceptació com per un acompanyament afectiu dins de l’ètica de les cures de les persones que ens envolten. Destruïm els carnets de poliamor i les no responsabilitzacions de la gelosia aliena, construïm una visió més humana de les nostres emocions i acompanyem-nos fent-nos aliades d’elles, no enemics.

El 27 de Gener també participarem en les Jornades d’Amors Plurals amb un taller enfocat a escoltar i gestionar la gelosia, no et perdis la programació a la seva pàgina web!

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies