El 31 de Desembre és dia de preparatius, de celebració i cotilló, de retrobar-se i celebrar el final d’aquest any que acaba.
Aquests dies formen part de l’època de revisar-nos, són dies de recapacitar sobre qui hem estat aquest any que s’acaba, què ens agradaria ser en el proper, i què podem fer per acostar-nos més al nostre ideal de persona, créixer, millorar, evolucionar… I d’aquesta manera, amb totes aquestes reflexions i plantejaments comença a sorgir una llista, sorgeixen els propòsits d’any nou.
Deixar de fumar, perdre pes, beure menys alcohol, menjar sa, estalviar… formen part dels deu propòsits d’Any Nou que amb més freqüència incomplim, segons publicava la revista Estafi en 2012.
És clar, la intenció és boníssima, sembla ser que alguna cosa ocorre amb els mètodes que fa que estiguem fent aigües. Segons un estudi, les persones renuncien als seus propòsits d’any nou a causa de la falta d’autocontrol, l’excés d’estrès i les emocions negatives associades a ells. Això pot ser tant causa com conseqüència de la frustració d’una mala planificació o formulació d’aquests propòsits tan ben intencionats.
Per què fem propòsits d’any nou?
En moments de canvi ens plantegem nous canvis, així, podria dir-se que un canvi porta a la perspectiva d’altres canvis. Dates com cap d’any, aniversaris, la volta de les vacances d’estiu… Són moments idonis on ens parem a pensar què volem canviar de la nostra rutina que ens faci sentir millor. Aquesta tornada a la rutina després de la data significativa, és un moviment cap a una nova “estabilitat” i hàbits que anticipem serà diferent a la qual teníem.
Aquests propòsits tenen a veure amb una espècie d’ideal del “jo” i moltes vegades, encegats per aquesta imatge idíl·lica de com volem ser a partir de X data, perdem la perspectiva del nostre moment actual i situació vital, no tenim en compte el que som, el nostre entorn o les nostres possibilitats, com a fortaleses o febleses per aconseguir aquestes metes, així que acabem exigint i ens imposem per canviar. Quanta pressió no?
Segons un estudi realitzat pel psicòleg Richard Wiseman, només el 12 % de les persones aconsegueix el que es proposa cada vegada que el calendari assenyala l’inici d’un nou any. Un estudi de la Universitat de Scranton, Pennsilvània, revela que nou de cada deu persones que estableix propòsits d’any nou fracassen, a causa de que el plantejament es realitza d’una forma vaga.
Molts d’aquests propòsits es repeteixen any rere any, convertint-se així els de l’any passat en els propòsits de l’any nou i torna a començar. Quan no aconseguim el que ens proposem s’ens genera frustració, i al final atribuïm aquest fracàs a la nostra acció o vàlua per complir-los, enviant-nos missatges negatius minant així la nostra autoestima…“si és que no tinc força de voluntat”, “sóc un desastre”, “que inútil sóc”, “mai acabo el que començo”
Aquests propòsits que es repeteixen són importants per a la nostra autoestima, identitat o benestar personal, però poden ser unes exigències massa elevades per al moment en el qual estem, o pel fet d’estar formulats d’una forma abstracta i poc planificada es fa molt difícil la constància. Els propòsits que es formulaven amb tanta il·lusió pel canvi s’acaben convertint en un arma de doble fil que en lloc de fer-nos sentir millor, ens fa sentir pitjor.
Els bons propòsits tenen així un costat amarg que es revela al llarg de l’any, segons anem comprovant que no els hem pogut complir. “No haver aconseguit el que un s’ha proposat és frustrant, però en lloc de sentir-nos incapaços, cal analitzar on va estar l’error”, aconsella el psicòleg Pedro Rodríguez en la seva entrevista en el Confidencial.
El problema no som nosaltres, potser, sinó el tipus i la forma dels propòsits que ens proposem.
Què fer per aconseguir propòsits?
A continuació anem a proposar una sèrie de passos per poder establir uns propòsits d’any nou que no ens destrueixin pel camí, punts els quals treballarem en el nostre proper taller del 13 de Desembre a Indàgora.
Primer pas: Revisa i pregunta
El primer que cal fer abans de començar a fer llistes és reflexionar, preguntar-nos.
- Què em vaig proposar l’any passat i no vaig aconseguir? És el mateix que em proposo ara?
- Per què et poses el mateix propòsit sempre? A què vull arribar?
- Què em va dificultar aconseguir-ho?
- Quin és realment el meu objectiu?
- I quins nostres possibilitats d’aconseguir-ho?
Seria recomanable també donar-nos un temps per reflexionar sobre l’ideal de persona que hom té en ment, per què el tenim al cap, d’on ve i de quina forma imaginem que això canviarà el rumb de la nostra vida. A vegades una exigència molt alta sobre el nostre autoconcepte pot fer que ens destruïm si no som sempre aquesta versió perfecta de mi i aconseguim el que ens proposem i com ens ho proposem, per això plantegem elaborar els propòsits des d’una autoestima coherent.
Segon pas: Especifica i concreta
Per exemple, plantejar-se “estar més sa/a” no és quelcom concret, sinó d’un propòsit ambigu que ens pot portar a frustrar-nos si no ideem un “pla d’acció”. Moltes vegades ens plantegem objectius que són difícils de materialitzar en accions concretes, “ser feliç” pot incloure un munt de moments, situacions i accions, no obstant això concretar en quines coses sents felicitat i proposar-te una organització perquè tinguin espai en el teu dia a dia seria més adequat, ja que és més tangible.
- Per poder planificar-nos bé és important definir i concretar de què es tracta exactament aquest propòsit, quins factors poden influir en ell, com per exemple, si vull anar a córrer al carrer cada X, què faré quan plogui?.
- L’objectiu final del propòsit ha de dependre de nosaltres mateixos (o almenys en gran part). Per exemple “trobar treball” depèn una gran part del nostre esforç i per una altra de les oportunitats que es presentin, per la qual cosa caldria redefinir l’objectiu destacant el nostre paper en la seva consecució “Mobilitzar-me i fer tot el possible per trobar treball en tal sector i en tal ciutat”. No són bons objectius els que depenguin del completament de l’atzar o d’altres persones “guanyar un sorteig”, “que tal persona em demani perdó”,… podem fer coses per propiciar aquestes situacions, però al final no depenen de mi, així que com a objectiu bàsic no valdrien, seria convenient redefinir què és el que podem aconseguir d’aquests propòsits que estigui de la nostra mà “enfadar-me menys amb el meu pare” “acceptar que el meu pare té una forma de veure la vida diferent a la meva” per exemple.
- Vigila amb la immediatesa. Si volem posar-nos en forma, no podem pretendre haver aconseguit guanyar molta masa muscular a finals de gener. Els resultats no són immediats, i sempre podem fer un pas enrere, és molt important contemplar que pot ser que tinguem “recaigudes”, passos enrere, petites relliscades i canvis de propòsit, contemplar-ho com a part normal del procés propicia que no ens desil·lusionem ni tirem la tovallola, sinó a veure-ho com una forma d’aprendre i aixecar-se. Si l’expectativa que es té és d’immediatesa, això provocarà que abandonem si no veiem els efectes ràpidament. Una altra de les coses que ens porta a abandonar els nostres intents de complir, és que ens rendim ràpidament. Tenim molt poca paciència i, com fem propòsits massa generals, és difícil que es compleixin en poc temps. Això ens porta a desistir i finalment al fracàs.
- Calibra expectatives amb realitat, si mai he anat al gimnàs, no és molt raonable plantejar-se que vaig a anar tot l’any 5 vegades a la setmana. Potser puc començar per anar un parell de vegades a la setmana i si m’agrada, decidir més tard ampliar l’horari. Compte amb fer propòsits inassolibles, esgotadors, res satisfactoris, que no tenen massa probabilitats en cas que es dugui a terme d’una forma dràstica com per exemple “deixar de fumar el dia 1 de Gener, ni un sol cigar!”. En lloc d’això, anar-se plantejant petits objectius per aconseguir el propòsit de base ens causaria menys frustració i arribariem poc a poc i amb bon peu al que ens proposem, com per exemple “anar reduint cada setmana la quantitat de cigars que consumeixo”
Tercer pas: Planifica’t
Una meta només et diu “què fer” però no et diu “com assolirlo-ho“, no et fa el pas a pas per aconseguir-ho en el plànol diari, que és el més important, així que comença a dissenyar el teu pla d’acció!
- Planifica’t, no et saturis a metes i objectius perquè si no serà més difícil centrar-ne cap! No podem empendre tots els canvis alhora així que és recomanable, per evitar-nos estrès o malestar, triar un o dos propòsits amb l’objectiu que sigui més fàcil desenvolupar-los. Centrar poques coses sempre és més efectiu que intentar fer-ne moltes. La idea és mantenir-nos complint els propòsits durant tot l’any, no només Gener i Febrer.
- Divideix els teus objectius en tots els “sub-objectius” que puguis i ordena’ls a curt, mitjà i llarg termini, planifica el temps i el timing. Una meta que abasti moltíssim i centrar-se només en el resultat ens perd la vista del procés que estem realitzant, potser no aconsegueixo córrer 10 km en dues setmanes si mai m’he entrenat, dividir aquesta gran meta en petites (1km, 2km amb pauses de 2 minuts caminant ràpid…) farà que sigui més assolible en el balanç de tot l’any, més que intentar anar cap el màxim de cop.
- Vigila amb les expectatives molt altes!, és molt difícil mantenir metes molt ambicioses durant tot l’any. La motivació inicial disminueix conforme passa el temps i la teva força de voluntat no és suficient per continuar amb aquest gran propòsit.
- Buscar / trobar motivacions en la pròpia activitat que emprenc Si l’activitat que em proposo emprendre, no té cap motivació en si mateixa, per a mi és més fàcil d’abandonar-la. Per exemple és molt comú apuntar-se al gimnàs, però també es pot aconseguir l’objectiu practicant un esport, fent balls de saló, aeròbic, etc. i és possible que alguna d’aquestes coses em resulti més plaent en si mateixa que apuntar-me al gimnàs.
Quart pas: Revisar-los
- És interessant que cada x temps et plantegis una jornada de revisar els objectius i tornar-te a fer les mateixes preguntes que al principi: encara ho desitjo? que haig de fer per aconseguir-ho? què m’està anant malament? què m’està anant bé? haig de modificar, replantejar-me alguna cosa?
- És important contemplar que l’abandó o la poca energia dedicada a un propòsit, no té per què significar l’abandó de l’objectiu que va portar-me a programar aquesta activitat, es pot redefinir, elaborar, si vull aconseguir aquesta meta puc canviar el pla d’acció a meitat d’any arribar a ella, i optar per un altre camí. A més, en alguna mesura, encara que sighui poca, l’objectiu està satisfet i en aquest sentit, no té per què ser un “fracàs”. Canviant la perspectiva de “no he baixat 10 kg com em vaig proposar” a “cada dia he estat fent sentadillas” pot ajudar a no desanimar-nos i motivar-nos des d’un acompanyament més nutritiu.
En definitiva, a l’hora de proposar-nos coses que volem fer per millorar aquest any que ve, cal tenir present la qualitat d’aquests propòsits, què està de la nostra mà i com podem fer perquè no se’ns faci una muntanya inassolible, millor és anar buscant un camí que ens permeti arribar al cim sense caure pel precipici. Sobretot tenir present que per molts propòsits que ens fem, és molt possible que no arribem a aquest “ideal” que podem situar en un lloc inassolible i que és preferible anar millorant a poc a poc alguns aspectes de les nostres vides, que proposar-nos un canvi radical que pot ser poc realista.
Un propòsit d’Any Nou és una marató, no un sprint.
Leave a Reply