Article disponible en àudio en castellà gràcies a la Davinia Velázquez

L’autoestima és l’opinió que tenim sobre qui som, i com avaluem aquesta opinió vindrà en funció de si som adequats i adequades o no dins dels nostres estàndards de valor, és a dir, les qualitats que considerem importants per ser “alguna cosa/algú” important. Per punt, quan parlem d’autoestima parlem de la capacitat que tenim de valorar-nos, i per a això, la capacitat que tenim de conèixer-nos, acceptar-nos i d’estimar-nos.

Quina és l’autoestima “correcta”?

Aquesta és una de les preguntes que ens vam fer en la nostra tercera edició de Cinefórum. Aquesta vegada vam venir amb un tema del que es parla bastant, però potser no amb la suficient profunditat, i és un tema que va estar sortint en diverses ocasions en el debat de l’anterior edició sobre la vulnerabilitat.

Aquesta vegada, ens llancem a visualitzar una sèrie de curts relacionats amb l’autoestima per plantejar-nos el següent debat

“Alta o baixa autoestima…Quina és la nostra  autoestima SANA? Com és l’autoestima? En què es fonamenta?”

En aquest debat vam tocar bastants temes sobre els quals parlem àmpliament en l’article “Tenir una sana Autoestima“. La dada més interessant del debat es va centrar en la part construïda de l’autoestima. Quan naixem, som com una Tábula rasa (Com deia Aristòtil) un full en blanc, naixem amb la ment «buida», és a dir, sense qualitats innates, de manera que tots els coneixements i habilitats de cada ésser humà són exclusivament fruit de l’aprenentatge, a través de les seves experiències i les seves percepcions, així com la percepció que tenim sobre qui som i el valor que li donem a això.

L’autoestima per tant és algo que es crea, es construeix i és totalment relatiu, depèn de qui ets, el teu caràcter, en quin entorn estàs, la teva religió, els teus costums, els teus valors familiars… La societat sol donar-nos el missatge que per ser algú a qui estimar, per ser algú vàlid cal complir amb una sèrie de qualitats: “per estimar-se cal ser d’una determinada manera” i és aquí quan introduïm l’autoestima sana, no cal ser com ens diuen que hem de ser, cal buscar la comoditat en la coherència de qui volem ser i de quina forma volem estimar-nos .

Dada curiosa que ens van compartir en el Cinefórum: En la publicitat no surten persones amb ulleres, generalment, només apareixen quan cal anunciar alguna cosa relacionada amb alguna òptica o amb ulleres de sol. Quina conclusió en podem treure? La normatividad diu que una persona té “una vista normal” i per tant no haurà d’usar ulleres… però la realitat, la normalitat de moltes persones és que la seva vista és diferent, i necessita ulleres per determinats moments (o sempre). Aquest exemple és un clar exemple de com ens mostren una persona “estàndard” que hem de ser.

L’Autoestima, així com una cosa creada, no és estàtica, al contrari, és dinàmica, flexible, evoluciona alhora que anem evolucionant en el nostre creixement i l’auto-descobriment. I tampoc és global, tenim diferents àrees d’identitat on podem sentir-nos amb més validesa o amb menys apreciació. Per exemple: jo em puc considerar molt bona treballadora i em tinc en gran estima amb tots els projectes que desenvolupament, però en canvi en qüestió de la meva identitat com a parella, em critico molt, m’exigeixo sempre més i no sóc capaç d’acceptar les meves vulnerabilitats ni de tenir-me en estima en aquesta àrea.

Alguns elements de l’autoestima

Sorgeix com un acord entre les persones participants en el Cinefórum quant al curt “L’ombra“, moltes persones identifiquem aquesta veu, aquesta consciència que “dóna pel sac“, la “mosca cojonera“, el fuet, el jutge, el “pepito grillo” que ens diu “no ho aconseguiràs” i més termes que van anar sortint. Tot això té un nom: El nostre diàleg intern, i moltes vegades en lloc de comportar-se com un acompanyant en el nostre dia a dia i en els nostres reptes, es comporta com un gran enemic.

Ocorre que fins i tot a vegades no és al nostre cap, sinó que es materialitza en comentaris dels teus amics i amigues, familiars, professxrs, companys de treball, que et diuen “no ho aconseguiràs” i acabes confirmant i donant-li la raó a aquesta veu que estava dins de tu, la qual em dic.

Caiem en un parany, li donem més la raó a allò negatiu que quan ens diuen alguna cosa positiva “va, que si pots” és com si aquest missatge s’apagués, com si es baixés el volum, el diàleg intern negatiu té més poder d’oratòria i convicció.

Per què ocorre això?. Un comentari negatiu simplement confirma el que opinem de nosaltres mateixos/es, un comentari positiu al contrari pot ser que entri en conflicte amb aquesta mala imatge, ja que són oposades, per la qual cosa al no quadrar amb els nostres esquemes no ho assimilem tan ben i tendim a negar-ho. No ens quadra amb la identitat que tenim creada de qui sóc.

La màscara és un altre element dels curts en els quals identifiquem en aquest grup, aquesta màscara és la defensa que ens posem, és una eina. Vam crear un personatge que et dóna més valor i així amaguem la vulnerabilitat, les nostres pors, lo que ens fa vergonya ja que creiem que no serà adequat.

Una màscara molt comuna és la de demostrar que bé estic en Facebook: és com si ens donés un xut d’autoestima quan ens donen like, d’una banda aconseguim valoració externa i d’altra banda ens dóna la sensació de que ens estem acostant més al nostre ideal (vam mostrar el nostre ideal, ens veiem bé). La valoració és útil i és necessària quan el meu auto-concepte és baix, necessito la validació de fora perquè no hi ha validació de dins.

Compte amb els paranys relacionals! Ens comparem amb la gent que ens envolta, però amb la seva màscara de seguretat, amb el seu personatge (que amaga la seva vulnerabilitat), aquesta comparació en general tendeix a donar un resultat negatiu, ens sentim inferior i reforcem o ens posem una altra màscara per ocultar la nostra inseguretat, que usarà aquesta persona per comparar-se amb tu!

Quin embolic no? En lloc de màscares, per què no intentem mostrar-nos tal com som?

Les 7 “Aes” de l’autoestima

En el nostre taller d’Autoestima a Barcelona ens agrada enfocar-nos i treballar sobre les 7 Aes de Bonet (1997), segons aquest autor l’autoestima està composta per:

• Auto-coneixement: Conèixer qui som.
• Auto-reconeixement: Tot el que hi ha en l’anterior, tant el que valorem com a positiu com el que valorem com a negatiu. En funció d’aquest reconeixement ens podem:
  • Auto-valorar (autovaloració) els aspectes positius, una cosa que ens costa moltíssim en cada taller.
  • Auto-acceptar (autoacceptació) els aspectes per millorar, les nostres vulnerabilitats.
• Auto-crítica constructiva: acompanyar-nos el procés de millorar el que no ens agrada des d’una construcció, no des d’una destrucció
• Obertura: Permetre’ns dedicar-nos a explorar, a conèixer, a flexibilitzar i sortir d’esquemes rígids i autoimposats.
• Per a això és necessari l’auto-confiança, predicció realista i puntual que es tenen els recursos necessaris per fer front a una situació concreta. L’auto-confiança es tracta d’atrevir-se a ser, reforçar la convicció de tenir aptituds que permetin enfrontar-se a la vida i acceptar les aptituds o habilitats que ens faltin per aconseguir un objectiu de forma constructiva.

Vols participar en els debats del Cinefórum? No et perdis nostra propera convocatòria!