Article disponible en àudio en castellà gràcies a la Davinia Velázquez

Moltes vegades ens endinsem en el ritme quotidià en fer moltes coses, arribar corrents als llocs, assumir moltes responsabilitats, apressar-nos a realitzar allò acordat, etc. Prolongar aquestes situciones en el temps, ens pot comportar un cansament o una fatiga significativa. Parlem de cansament significatiu quan aquest comença a entorpir la nostra vida diària.

Per començar, anem a utilitzar un conte.

El llenyataire i la seva destral

Diuen que va haver-hi una vegada un llenyataire molt treballador que va trobar el treball ideal per a ell: tallar arbres a l’aire lliure i amb unes bones condicions laborals. Veient la seva il·lusió i entusiasme, els seus caps li van proposar començar el més aviat possible.

El primer dia va batre un rècord: va talar ni més ni menys que 20 arbres. Tota una gesta! L’endemà va tornar amb tot el seu entusiasme inicial i com era tan treballador, va emprendre el dia amb el mateix ànim que l’anterior. Però, aquesta vegada, va talar 18 arbres. Frustrat, es va dir a si mateix que només necessitava esforçar-se més, que al tercer dia superaria el rècord inicial. Però, en el tercer dia va tornar a tallar menys arbres: aquesta vegada van ser 15.

Conforme passaven els dies, cada vegada tallava menys arbres i el frustrat llenyataire no entenia perquè. Si ell li posava tot la seva obstinació i treball! Què estaria ocorrent? Com menys entenia, més s’esforçava. I en veure que cada dia tallava menys arbres, la seva decepció i incomprensió van anar en augment.

Va anar a parlar amb el seu cap i li va explicar la situació.
– No ho entenc. Per més que m’esforci, cada dia tallo menys arbres.
L’home que li havia contractat li va mirar i va preguntar:
– Quant fa que no afiles el destral?
– Afilar? No tinc temps per afilar. Estic molt ocupat tallant arbres.

Què us inspira aquest conte?

A nosaltres ens recorda justament a aquesta obstinació a estar en constant activitat, sense tenir en compte la necessitat de descansar, tant física com psicològicament, sobretot en moments vitals que requereixen molt de nosaltres.

En teràpia a vegades expliquem com funciona el mecanisme d’activació-descanso. La idea fonamental és que el descans és part essencial del procés i com més activació s’hagi produït, més temps necessitarem per descansar i recuperar forces.

Quan fem un sobre esforç físic, notem el nostre cos cansat i necessitem un temps per recuperar forces, per tornar amb les piles carregades. Igual ocorre en el plànol psicològic. Períodes d’estrès i ansietat o qualsevol situació que requereixi un esforç extra de la nostra activitat psicològica habitual pot portar-nos a un cansament psicològic i, si no descansem, poden comportar-nos símptomes com:

• Insomni. L’alta activació diürna ens dificulta arribar a l’estat de relaxació necessària per dormir.
• Alteracions en l’alimentació. Ens ve de gust menjar més o per contra, deixem de menjar i això sol comportar problemes digestius.
• Problemes fisiològics. Solen aparèixer tot un seguit de símptomes físics (maldecaps, erupcions en la pell, tics en l’ull, picors,etc) associats a la falta de descans i al sobre esforç.
• Falta de concentració i atenció. Tendim a oblidar coses, ja que el cansament dificulta poder prestar l’atenció necessària.
• Alteracions en la nostra gestió de les emocions. Podem estar més susceptibles, irascibles, irritable o, per contra, entrar en un estat d’apatia i desinterès general.
• Lentitud motora. Pot ser que les nostres habilitats motores es tornin menys precises i triguem més a reaccionar, la qual cosa pot comportar-nos seriosos problemes en alguna circumstància (com al conduir, per exemple).
• Dificultat en la presa de decisions. Ens costa horrors el treball cognitiu que comporta la presa de decisions, com analitzar les opcions detalladament, els seus pros i contres, avaluar la millor opció tenint en compte les nostres necessitats, etc.
• Dificultat a desconnectar i gaudir. Quan hem destinat molt temps a les nostres responsabilitats i obligacions, juntament amb un estat de sobre activació, ens és més difícil parar el ritme i tornar a gaudir de les coses que abans ens agradaven.

Aquests problemes són les conseqüències de no pararnos a “afilar la nostra destral”. Però, com fer-ho?

Com combatre el cansament psicològic?

Atendre a allò que ens passa és molt necessari per poder viure d’una forma coherent amb el nostre interior. Hi ha diverses accions concretes i cada persona desenvoluparà diversos recursos, ja que descansar es pot realitzar de moltes maneres. Si bé és necessari aprendre a descansar, també ho és adonar-nos de què ens està ocorrent i de per què caiem en ell.

És veritat que a vegades no tenim més remei que fer front a situacions que ens van a comportar un cansament extra. Està bé, no es tracta d’evitar-les, sinó de gestionar-les d’una manera beneficiosa: necessitarem recordar que després necessitarem descansar.

Incidir en el cansament

És molt necessari fer alguna cosa que el redueixi, d’una manera immediata i urgent, ja que si no cada vegada anirem a més: més insomni, més cansament, més problemes, més distraccions,… Reconèixer què necessitem per fer front a aquest cansament i fer-ho. Aquí parlem de permetre’ns descansar per poder recuperar forces i tornar amb més energia disponible, quelcom difícil per a algunes persones.

Com descansem? Això ja depèn de cadascú, hi ha qui li va bé quedar-se a casa, altres necessiten fer activitats a l’aire lliure, hi ha qui prefereix fer exercici físic, qui li serveix fer alguna cosa artística o cultural, etc.

Aquí és necessari que et connectis amb les teves formes de desconnectar i descansar; si mai ho has fet, et convidem a explorar què pot ser útil per a tu.

Adonar-nos

Un pas important és reconèixer que hem arribat a un estat de cansament psicològic. Reconèixer implica parar un moment (sí, detenir-nos!) i pensar en què m’està ocorrent, de quina manera estic vivint, com és que estic sota aquesta situació de sobre esforç continu, què estic prioritzant i què em comporta, quines conseqüències estic sofrint a causa d’això i tot un seguit de preguntes que ens convidin a reflexionar. És a dir, adonar-nos implica un procés d’autoreflexió per esbrinar els desencadenants d’aquest cansament i assimilar les respostes.

Treballar-te el per què caus en ell

Un altre aspecte important és desenvolupar estratègies per no caure en situacions de cansament psicològic contínuament. Aquestes poden ser variades i depenent del que vinguem necessitant, utilitzarem unes o unes altres. Pot ser que requerim aprendre a posar límits a certes situacions o que necessitem reconèixer que a vegades necessitem parar i descansar. Potser necessitem aprendre a delegar i no carregar-nos amb tota la responsabilitat. Algunes persones es beneficien molt de l’exercici físic habitual, unes altres es poden beneficiar de desenvolupar la tècnica Mindfulness, la qual ens aporta una manera diferent d’enfrontar-nos a situacions inevitables.

La clau està a veure per què caus en aquestes situacions contínuament i segurament té alguna cosa que veure amb la idea de qui ets. Pensem en aquestes persones que necessiten estar constantment fent qualsevol cosa, ja que no saben estar descansant i es defineixen com a persones treballadores. Aquesta definició sol dificultar-los el descans, ja que permetre-li-ho els convertiria en persones totalment oposades al que volen ser.

Treballar-te per què no pots remeiar-ho, què està dient de tu, i en algun punt veure què necessites aportar-te poder conciliar les teves responsabilitats amb el teu descans i així no caure en el cansament psicològic.

Considerar el nostre cansament psicològic com alguna cosa important que requereix de la nostra atenció ens ajudarà a millorar la nostra qualitat de vida i poder ser més eficient en moments d’activació.